Claudia de la Riva, CEO d’Apolo Kids

Parlem amb Claudia de la Riva, CEO d’Apolo Kids i una referent de l’ecosistema emprenedor innovador espanyol per la seva capacitat de liderar projectes amb propòsit sense perdre l’ambició.

En aquesta entrevista, Claudia comparteix el seu recorregut des d’OCRE i Nannyfy fins a l’etapa actual amb Apolo Kids, una etapa marcada per la maduresa i la connexió amb l’impacte social. Abordem aprenentatges sobre tancar o vendre una startup, com mantenir la calma en moments crítics i les claus per escalar sense renunciar a l’ànima del projecte.

La seva visió aporta una perspectiva honesta i valenta sobre els reptes i les oportunitats de l’emprenedoria.

Continua llegint i visualitza el vídeo al final de la pàgina per descobrir l’experiència i els aprenentatges de Claudia de la Riva.

Per a qui encara no et conegui, com et presentaries? Qui és la Claudia de la Riva més enllà dels titulars?

Soc una persona apassionada per construir, acompanyar i aprendre. Mare, amb ADN emprenedor i compromesa amb impulsar projectes que generin un impacte positiu en la societat. M’encanta envoltar-me de persones que m’inspiren i crec fermament que es pot emprendre des del propòsit sense renunciar a l’ambició, sempre amb el focus posat en el valor humà i social del que creem. Avui visc una etapa més reflexiva, en què prioritzo projectes amb sentit i visió de sostenibilitat.

En quin moment vas descobrir que volies emprendre? Hi va haver alguna vivència que marqués aquest camí?

El meu camí cap a l’emprenedoria no va ser una revelació única, sinó un procés natural. Des de petita sentia que era més productiva treballant per a mi que per a altres persones, i moltes vegades pensava que «no m’entenien». Sempre he tingut la inquietud de canviar allò que no funcionava i d’imaginar noves maneres de fer les coses. Però va ser amb la maternitat quan es va encendre l’espurna: les necessitats eren més reals i urgents, i vaig sentir la força per crear solucions des de la meva pròpia experiència. En aquell moment vaig entendre que emprendre era, per a mi, la manera més potent de transformar el que m’envoltava.

Has liderat OCRE, Nannyfy i ara Apolo Kids. Quins aprenentatges clau t’han deixat aquests projectes i com t’han influït en la teva manera de liderar?

Cada etapa m’ha ensenyat alguna cosa diferent, i crec que d’això es tracta. Amb OCRE vaig aprendre a començar des de zero, a confiar en la intuïció i a gestionar l’error, que mai desapareix i cal saber manejar. Va ser una etapa d’aprenentatge pur, amb una incertesa constant.

Nannyfy va suposar un gran creixement, molta exposició i també pressió. Em va ensenyar a liderar en moments de crisi, a ser flexible i a desenvolupar resiliència per sostenir el projecte i l’equip en circumstàncies adverses.

Apolo Kids representa una etapa més madura, reflexiva, sòlida i profundament connectada amb el meu propòsit. Avui emprenc des de la consciència que no es tracta només d’escalar, sinó de construir alguna cosa amb sentit, que deixi una empremta real. Em sento molt alineada amb aquest projecte i el visc com un privilegi: llevar-me cada matí per fer alguna cosa que m’apassiona.

Tancar o vendre un projecte mai és fàcil. Com vas afrontar la transició d’OCRE a Nannyfy i què recomanaries a qui està pensant a vendre la seva startup o iniciar un nou cicle?

Tancar o vendre un projecte és un dol, però també és un alliberament si saps reconèixer quan és el moment d’aturar-se. La transició d’OCRE a Nannyfy va ser més senzilla que la de Nannyfy a Apolo Kids, perquè aquesta última va coincidir amb una etapa especialment dura: problemes de tresoreria que ens van obligar a reestructurar l’equip i a prendre decisions dràstiques. No va ser perquè el projecte deixés de tenir sentit o de funcionar —continuava facturant—, sinó perquè no podíem sostenir l’estructura operativa amb els recursos disponibles.

En aquells moments, el que em va mantenir a flotació va ser la confiança: en el projecte i en mi mateixa. Em vaig marcar objectius clars en terminis concrets per comprovar fins on podia arribar, mentre gestionava reptes diaris com conflictes interns i la pressió de la incertesa. Amb perspectiva, entenc que la fe en el que fas i en la teva capacitat és fonamental. Em repetia: «Ho donaré tot; si no surt, no serà perquè no ho hagi intentat».

Finalment, vam aconseguir finançament i el suport de moltes persones que van creure en mi i en el projecte, i això ens va permetre tirar endavant. Avui sé que aquestes experiències t’ensenyen que les coses passen per algun motiu. Pot semblar un tòpic, però és real: cada caiguda et prepara per al que vindrà després.

El meu consell per a qui es troba en aquest punt: accepta l’aprenentatge, confia en tu i en el teu propòsit, i entén que emprendre és una muntanya russa. Permet-te tancar sense culpa, amb gratitud, i escolta el que et demanen el cos i la ment. De vegades, deixar anar és el que et permet tornar a començar amb més claredat i força.

Llences Nannyfy i arriba la pandèmia. Com vas gestionar aquell moment crític i què vas aprendre sobre lideratge i adaptació al canvi?

Va ser un dels moments més desafiadors de la meva vida professional. En qüestió de dies vam haver de pivotar completament i passar d’oferir serveis presencials a una plataforma educativa en línia. No va ser fàcil, però l’equip es va unir, i això va ser clau per tirar endavant.

Vaig aprendre que liderar és mantenir la calma quan tot trontolla, i que una visió clara i compartida pot sostenir molt. Em quedo amb una gran lliçó d’adaptabilitat, però també amb la idea que, quan és genuí, el propòsit es converteix en una àncora poderosa.

Emprendre amb propòsit implica equilibrar impacte i creixement. Quins consells donaries per construir startups escalables sense perdre la missió?

És un equilibri delicat. El meu consell és definir el propòsit amb absoluta claredat des de l’inici, juntament amb les prioritats i els objectius. Aquest propòsit ha de convertir-se en la brúixola que guiï cada decisió. Hi haurà moments en què el mercat, les persones inversores o fins i tot el mateix equip pressionin per escalar a costa de la missió, i és aleshores quan no convé cedir. Si apareix un canvi de rumb, és fonamental comprendre’n el motiu real abans d’acceptar-lo.

Quines pors o barreres vas afrontar en aquest camí?

En el meu cas, la por més gran era no ser compresa o semblar «menys ambiciosa» per prioritzar l’impacte davant del creixement. Aquesta percepció pesa, però amb el temps vaig aprendre que la coherència i la valentia són essencials. Avui estic convençuda que és possible escalar sense renunciar a l’ànima del projecte. Requereix fermesa, claredat i molta resiliència, però quan el propòsit està ben definit, es converteix en la teva millor àncora.

Com ha evolucionat el paper de les dones fundadores en l’ecosistema startup a Espanya?

Hi ha hagut avenços, però encara queda molt per fer. Cada vegada hi ha més dones liderant startups, però continuem infrarepresentades en inversió, en decisions estratègiques i en visibilitat.

Per accelerar la igualtat, és prioritari impulsar referents femenins, facilitar l’accés al finançament amb perspectiva de gènere i promoure xarxes de suport reals. També és clau fomentar la corresponsabilitat en l’entorn familiar, perquè sense igualtat a casa és molt difícil sostenir una carrera emprenedora amb ambició.

A més, no podem oblidar l’educació des d’edats primerenques. És fonamental empoderar, informar i trencar estigmes que encara persisteixen en la nostra societat. Només així aconseguirem un ecosistema més divers i just.

En projectes d’impacte i propòsit, especialment en sectors com la infància, l’educació o les cures, quin paper tenen les aliances publicoprivades per escalar?

Les aliances publicoprivades són fonamentals per escalar un projecte de manera sostenible. En sectors com la infància o l’educació, comptar amb suport institucional és clau per arribar a més persones i legitimar l’impacte social.

Des de la meva experiència, iniciatives com la Plataforma ONE són essencials, perquè visibilitzen, connecten i generen comunitat. Emprendre amb propòsit pot ser solitari, i comptar amb un ecosistema que t’acompanyi, et doni veu i creï connexions reals marca la diferència.