Dones referents: liderar avui la ciència que inspirarà les nenes de demà

La igualtat d’oportunitats en ciència i emprenedoria no depèn només de l’accés a la formació, sinó també de la visibilitat del lideratge. Quan les dones ocupen espais de referència, amplien l’horitzó professional de les nenes i joves i enforteixen el conjunt de l’ecosistema.

A Espanya, les dones representen la majoria de l’alumnat universitari. En concret, durant el curs 2023–2024 les dones representen el 57% de l’alumnat de Grau, més del 56,4% en Màster i el 49,6% en els estudis de doctorat. Tanmateix, aquesta majoria no es tradueix posteriorment en lideratge científic.

El 2023, només el 39,6% del personal investigador eren dones i la seva presència en llocs de lideratge continua sent limitada, ja que amb prou feines el 27% ocupa càrrecs de rectorat i només un 34% exerceix funcions de gerència. Així mateix, el 40,9% del personal d’R+D interna en empreses de l’àmbit públic i privat, a jornada completa, eren dones, però es redueix a només el 31,2% en les empreses, on tot just representen una de cada tres persones.

Aquesta desigualtat en l’accés a posicions estratègiques no es limita a l’àmbit científic, sinó que també es reprodueix en l’ecosistema emprenedor. La intenció d’emprendre és pràcticament equivalent entre dones i homes, amb un 9,0% i un 9,2% respectivament. Tanmateix, la conversió d’aquesta intenció en projectes consolidats es redueix quan apareixen barreres estructurals, com ara xarxes professionals més limitades, menor accés al capital o una menor presència en sectors tecnològics.

Només el 8,1% dels projectes liderats per dones assoleix nivells tecnològics mitjà-alts i un 23,5% opera sense tecnologies digitals. A més, l’impacte desigual de les responsabilitats familiars limita la disposició per assumir riscos, escalar iniciatives i guanyar visibilitat en fases clau del creixement.

Dades clau

La diferència en els resultats no respon a una menor preparació ni a manca d’ambició. Respon a com es distribueixen les oportunitats, els recursos i el reconeixement dins del sistema científic i emprenedor.

L’accés al finançament és un dels factors més determinants. En l’àmbit científic, les dones presenten el 46,1% de les sol·licituds de finançament amb una taxa d’èxit del 43,1%. En el cas dels ajuts destinats a impulsar la incorporació de personal investigador, la taxa d’èxit descendeix fins al 32,9%, enfront del 43,35% dels homes. A això s’hi suma que el 52,1% de les investigadores percep que l’assignació de tasques i oportunitats depèn de criteris subjectius, fet que influeix en l’accés a projectes amb major projecció.

En emprenedoria, les dones inicien la seva activitat empresarial amb un capital mitjà de 45.039 €, enfront dels 227.794 € dels homes, cosa que suposa un capital cinc vegades inferior. A més, accedeixen en menor mesura a inversió privada i depenen amb més freqüència de finançament familiar o subvencions. Aquesta diferència limita la capacitat d’assumir risc i frena l’escalabilitat des de fases primerenques.

La concentració sectorial constitueix una altra barrera rellevant vinculada a la segregació horitzontal de gènere. En l’àmbit científic i tècnic, la infrarepresentació de les dones persisteix en disciplines estratègiques com matemàtiques (36,3%), informàtica (17,2%) i enginyeria (28%), àrees que concentren una part significativa de la inversió en R+D i del potencial de desenvolupament tecnològic.

Aquesta menor presència de dones en sectors intensius en coneixement i tecnologia també es trasllada a l’àmbit emprenedor. De totes les iniciatives recents liderades per dones, el 87,9% es concentra en el sector serveis, seguit del sector de transformació (10,3%) i, en menor mesura, en el sector primari (1,8%), cosa que redueix la seva participació en activitats tecnològiques.

El repartiment desigual de les cures continua sent un factor estructural que condiciona les trajectòries professionals. No es tracta únicament d’una qüestió de temps disponible, sinó d’una càrrega mental i organitzativa que impacta en la capacitat d’assumir riscos, acceptar mobilitat geogràfica o participar en dinàmiques intensives de creixement.

En l’àmbit emprenedor, aquesta desigualtat redueix la disponibilitat per dedicar jornades extenses al desenvolupament del negoci, participar en programes d’acceleració o enfortir xarxes estratègiques en fases crítiques d’escalat. En l’àmbit científic, afecta la continuïtat investigadora, l’acumulació de mèrits en períodes clau i la disponibilitat per liderar projectes competitius, influint directament en l’estabilitat contractual i l’accés a posicions de major responsabilitat.

Així, la distribució desigual de les cures entre dones i homes no només repercuteix en el present professional de les dones, sinó que té un efecte acumulatiu al llarg de les seves carreres.

Finalment, els biaixos, tant institucionals com de percepció, consoliden la bretxa en els nivells més alts. En el sistema científic només el 27% de les càtedres i rectorats estan ocupats per dones. En paral·lel, en l’àmbit de l’emprenedoria, els homes perceben un menor risc de fracàs que les dones, tant en fases inicials (2,2 punts percentuals menys) com en projectes ja consolidats (3,3 punts percentuals menys), fet que influeix en la seva disposició a assumir iniciatives amb major risc tecnològic.

La persistència d’aquestes barreres ajuda a entendre per què el lideratge femení encara no reflecteix el talent disponible. Tanmateix, quan aquestes limitacions se superen, l’impacte és visible. Existeixen trajectòries que demostren que, quan les dones accedeixen a espais de decisió en ciència, tecnologia i innovació, l’ecosistema guanya en qualitat, en diversitat de solucions i en competitivitat.

Referents que transformen decisions

Espanya compta amb científiques, emprenedores i inversores que lideren recerca d’avantguarda, desenvolupen tecnologia avançada i generen transferència de coneixement amb impacte internacional. Les seves trajectòries no només destaquen per l’excel·lència individual, sinó per la seva capacitat de transformar sectors estratègics i obrir camí a noves generacions.

En l’àmbit científic, figures com Margarita Salas van marcar un abans i un després en la biologia molecular i en la transferència tecnològica des del sistema públic de recerca, demostrant que la ciència pot generar retorn econòmic i posicionament internacional.

Elena García Armada, amb el desenvolupament del primer exoesquelet pediàtric per a menors amb atròfia muscular espinal, ha connectat recerca, enginyeria i aplicació clínica real, portant la innovació del laboratori a l’impacte social directe.

María Ángela Nieto ha contribuït de manera decisiva a l’avenç del coneixement en biologia del desenvolupament i càncer, situant la recerca espanyola en xarxes científiques internacionals d’alt nivell.

A aquesta generació de referents s’hi suma Sara García Alonso, investigadora en biomedicina i astronauta de reserva de l’Agència Espacial Europea, la trajectòria de la qual combina excel·lència científica, projecció internacional i capacitat d’inspirar vocacions STEM en noves generacions.

En l’àmbit tecnològic i emprenedor, el lideratge femení també impulsa sectors clau.

Nuria Oliver ha consolidat la intel·ligència artificial i la ciència de dades com a eines al servei de la salut, la innovació i les polítiques públiques.

Helena Torras, des de l’àmbit inversor, contribueix a decidir quins projectes tecnològics escalen i accedeixen a finançament, un espai estratègic per al desenvolupament de l’ecosistema. I Ana Maiques, al capdavant d’una companyia deep tech amb presència internacional, integra recerca neurocientífica, desenvolupament tecnològic i mercat global, demostrant que la ciència pot convertir-se en empresa competitiva.

Aquests casos evidencien una realitat clara: quan les dones lideren en ciència, tecnologia i inversió, l’impacte es multiplica. Es generen solucions innovadores, s’enforteix la competitivitat i s’amplia l’imaginari col·lectiu sobre qui pot ocupar espais de decisió. El lideratge femení no és una excepció. És un actiu estratègic que convé visibilitzar, consolidar i projectar.

Per conèixer altres perfils de dones referents, trajectòries inspiradores i casos reals d’emprenedoria i innovació, la Plataforma ONE posa a disposició de l’ecosistema continguts específics, entrevistes i recursos que visibilitzen el lideratge femení en sectors estratègics. Explorar aquestes històries permet ampliar referents i activar noves vocacions científiques i emprenedores.

Com els referents impulsen vocacions i transformen futurs

Els referents femenins influeixen de manera directa en les decisions acadèmiques i professionals. No només inspiren. Amplien la percepció d’oportunitat i modifiquen expectatives.

Quan nenes i joves veuen dones liderar laboratoris, startups tecnològiques o projectes de recerca, amplien el seu imaginari sobre qui pot ocupar aquests espais. La visibilitat redueix estereotips i normalitza la presència femenina en sectors estratègics com la ciència, la tecnologia o l’emprenedoria innovadora.

Aquesta exposició té efectes concrets. Augmenta l’elecció d’estudis STEM, reforça l’autoconfiança i redueix la por al fracàs. Escoltar experiències reals permet identificar camins possibles i entendre que les barreres es poden superar.

A més, l’efecte és acumulatiu. Cada dona que accedeix a un espai de lideratge amplia la base de referents disponibles. La seva presència en mitjans, centres educatius, universitats i fòrums professionals genera un cercle virtuós: més vocacions, més talent i major competitivitat per al sistema científic i emprenedor.

Visibilitzar el lideratge femení no és un gest simbòlic. És una estratègia per transformar trajectòries.

Què pot fer l’ecosistema per activar el canvi

Impulsar el lideratge femení no depèn d’un sol actor: requereix la implicació coordinada de tot l’ecosistema —administracions públiques, universitats, centres de recerca, empreses, inversors i entitats de suport a l’emprenedoria. Cadascun d’aquests actors influeix en l’accés a oportunitats, la disponibilitat de recursos i les condicions que permeten consolidar trajectòries professionals.

Les accions que poden accelerar aquest canvi inclouen:

1. Fer visibles les dones referents en educació i comunicació institucional, integrant exemples actuals i diversos a tots els nivells formatius.
2. Enfortir xarxes professionals de dones i connexions estratègiques, incloent-hi relacions amb inversors per promoure oportunitats equitatives de finançament i escalat.
3. Equilibrar l’accés al finançament en fases inicials promovent instruments inclusius i mecanismes d’avaluació lliures de biaixos.
4. Promoure vocacions STEM des de les primeres edats, reforçant l’exposició a models femenins i l’orientació professional sense estereotips.
5. Revisar els criteris d’avaluació i promoció amb indicadors objectius i processos més transparents.
6. Potenciar l’especialització tecnològica i facilitar l’accés de les dones a sectors intensius en R+D, on es concentra gran part del valor afegit i de les oportunitats estratègiques.

Reduir la bretxa és tant una qüestió d’igualtat i democràcia com una estratègia de competitivitat i d’ús eficient del talent disponible.

La Plataforma ONE ja actua com a punt de connexió entre talent, coneixement i oportunitats dins de l’ecosistema científic i emprenedor. A través de la publicació d’entrevistes i continguts especialitzats, visibilitza trajectòries de científiques, tecnòlogues, emprenedores i inversores, ampliant referents en sectors estratègics.

A més, ofereix recursos que faciliten la presa de decisions, centralitza informació sobre convocatòries, instruments de suport i programes de finançament, i afavoreix la connexió entre talent i agents inversors.
D’aquesta manera, no només difon informació, sinó que contribueix activament a estructurar un ecosistema més accessible, connectat i competitiu, on el lideratge femení troba major visibilitat i millors condicions per consolidar-se i escalar.

El futur de la ciència i la innovació es construeix amb decisions presents. Les dones ja estan liderant, ja estan generant impacte. El repte no és trobar talent, és crear les condicions perquè escali. El moment d’actuar és ara.

Bibliografía :

-    Global Entrepreneurship Monitor España. (2025). Informe GEM España 2024–2025. Observatorio del Emprendimiento de España.
-    Global Entrepreneurship Monitor España. (2024). Radiografía del emprendimiento femenino en España: Claves del Informe GEM 2024. Observatorio del Emprendimiento de España.
-    Global Entrepreneurship Monitor España. (2024). Mujeres y emprendimiento en España: Análisis con datos GEM 2023–2024. Observatorio del Emprendimiento de España.
-    Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. (2025). Científicas en cifras 2025. Gobierno de España.