Gloop transforma el consum de coberts en Horeca amb una alternativa comestible i sostenible

Si no t’avergonyeixes del producte que has venut en el passat, alguna cosa estaves fent malament.

Amb aquesta reflexió, Hernán, cofundador de Gloop, resumeix una de les idees que han marcat l’evolució del projecte: millorar sense parar, aprendre ràpid i no tenir por de mirar enrere per continuar creixent. La història de Gloop comença a la universitat, on Marta i Hernán, estudiants d’Emprenedoria i Innovació Empresarial, van decidir crear un projecte amb impacte real en sostenibilitat.

Des de les primeres anàlisis van detectar una oportunitat clara: la coberteria d’un sol ús continuava generant problemes de sostenibilitat i d’experiència. La fusta provocava una sensació sorrenca, el paper deixava una textura incòmoda —“com acabar menjant paper a la boca”, explica Hernán— i cap alternativa aportava valor al consumidor.

Davant d’aquest escenari, va sorgir la pregunta que ho va desencadenar tot: i si, en lloc d’usar i llençar… ens ho mengem?

Així va néixer Gloop, una proposta que combina sostenibilitat, alimentació i experiència: coberts comestibles, resistents i cruixents, capaços de mantenir-se estables durant 20–30 minuts. El resultat és un producte que converteix un residu en un snack i millora l’experiència de l’usuari. Hernán ho resumeix amb una xifra que reflecteix el seu potencial: “La cullera se la menja el 90% de la gent en la seva totalitat”.

El cas de Gloop també posa de manifest l’elevat volum de residus que generen els estris tradicionals. Només a Espanya, recorda Hernán, “s’estan consumint 13 milions de canyetes al dia”. Aquesta dada mostra amb claredat la magnitud del repte i l’impacte que pot tenir una alternativa més sostenible, funcional i agradable.

Al llarg del camí, Marta i Hernán han consolidat un projecte que combina creativitat, rigor i visió industrial. Han après a iterar ràpid, a escoltar el client i a avançar amb els recursos disponibles, fins i tot quan eren escassos: “La manca de diners aguditza molt l’enginy”, assenyala Hernán, explicant com van construir la seva primera planta industrial optimitzant cada decisió, buscant maquinària accessible i apostant per aprendre fent.

Aquest cas real mostra com la combinació de visió emprenedora, senzillesa tècnica ben executada i voluntat de millorar l’entorn pot transformar un objecte quotidià en un producte amb impacte. Gloop no només proposa eliminar residus: proposa una experiència més divertida, sostenible i coherent amb les necessitats reals del sector.

Si vols conèixer tots els detalls, continua llegint i descobreix com Gloop està transformant un element clàssic des de la sostenibilitat i la reducció de l’impacte ambiental.

De la universitat a la innovació: l’origen de Gloop

Gloop neix el 2022 com a resultat d’un projecte universitari amb vocació d’impacte. Durant els seus estudis d’Emprenedoria i Innovació Empresarial, Marta i Hernán buscaven una idea que unís tecnologia, sostenibilitat i propòsit. La seva anàlisi inicial els va portar a observar l’evolució legislativa i l’abandonament progressiu dels productes d’un sol ús.

La coberteria d’un sol ús destacava pel seu elevat impacte ambiental i per una experiència d’ús deficient. Com recorda Hernán: “la fusta també genera dentera a la boca… a molta gent li fa com una sorreta que no pot menjar, i el paper és com menjar paper”.

Aquest diagnòstic va obrir una oportunitat: crear un cobert que mantingués la seva funcionalitat, evités residus i, a més, es pogués menjar. D’aquí sorgeix la pregunta que ho va desencadenar tot:

i si, en lloc d’usar i llençar… ens ho mengem?

Un producte divertit, funcional i amb impacte

L’enfocament de Gloop combina sostenibilitat, disseny alimentari i experiència. A partir de les primeres proves, van entendre que era possible construir una alternativa que aportés valor real al consumidor. Com explica Hernán: “donar-li una volta, fer més divertit un producte de tota la vida al qual no se li havia donat valor”.

El resultat va ser un cobert resistent, cruixent i estable durant 20–30 minuts, transformable en un snack després del seu ús. L’acceptació va ser immediata:

“La cullera se la menja el 90% de la gent en la seva totalitat”, afirma Hernán.

El context mostrava la urgència del canvi: “només a Espanya s’estan consumint 13 milions de canyetes al dia”. Una xifra que subratlla l’impacte que pot tenir una alternativa comestible i sostenible.

Claus per tancar la seva primera ronda d’inversió

La primera ronda d’inversió de Gloop, tancada el 2023 i liderada per Sancus i Decelera, va suposar un punt d’inflexió per a la companyia. Per a Hernán, un dels aprenentatges fonamentals ha estat comprendre que la inversió no és una finalitat en si mateixa, sinó una eina que s’ha d’utilitzar en el moment i amb el propòsit adequat. Ho resumeix així: “Cal veure si realment necessites els diners… La manca de diners aguditza molt l’enginy. I és així.”

En lloc de buscar grans quantitats de capital des del principi, Marta i Hernán van apostar per un creixement disciplinat, reduint la despesa al mínim i prioritzant decisions que permetessin validar el model sense comprometre el futur financer de l’empresa.

No obstant això, un dels aspectes més rellevants d’aquesta etapa no va ser econòmic, sinó humà. Hernán insisteix que l’elecció de socis és estratègica, ja que la relació amb l’inversor acompanyarà l’empresa durant anys. “Això és una marató… has d’escollir bons socis. Si no tinc feeling amb la persona amb qui parlo, em costa ser transparent.”

Avui, amb una nova ronda pràcticament tancada, l’empresa afronta aquesta ampliació amb més maduresa: té clar en quin moment es troba, quines fites vol finançar i quin paper han de jugar els nous agents inversors en el seu creixement.

Créixer en Horeca: escoltar, aprendre i co-crear

El sector Horeca va ser des del principi un dels grans reptes de Gloop. La seva primera prioritat va ser trobar persones disposades a provar noves solucions, els anomenats early adopters. Amb elles van poder validar característiques del producte, comprendre necessitats reals d’ús i millorar la formulació fins a assolir una estabilitat òptima.

Un dels casos més representatius és Iberostar. Hernán recorda com la relació va començar de manera humil: “Vam començar amb 5 hotels”. A partir d’aquí, i gràcies a la bona acollida del producte, la implantació es va estendre fins a cobrir tots els establiments d’Espanya, Portugal i les Canàries, amb la possibilitat d’expandir-se també a Mèxic.

La millora del producte també ha estat determinant. Els primers prototips eren durs, difícils de mossegar i no complien la promesa de ser realment comestibles. Hernán ho recorda amb humor: “Teníem un prototip fa dos anys que amb prou feines es podia mossegar… dèiem que era ‘comestible’”.

Aquest procés d’iteració constant, juntament amb el fet que cada vegada més clients els contacten directament per sol·licitar el producte, confirma que l’encaix entre solució i mercat és cada cop més sòlid.

El gran repte tècnic: assolir resistència i qualitat alimentària

Un dels desafiaments més complexos per a Gloop va ser la dimensió tècnica del projecte. Ni Marta ni Hernán provenien del sector alimentari, fet que els va obligar a recórrer una corba d’aprenentatge intensa.

Hernán destaca que aquesta etapa va requerir adoptar una actitud completament nova: “És súper important estar molt predisposat a tenir una corba d’aprenentatge alta i aprendre molt ràpid.”

En aquest procés, Marta va tenir un paper clau liderant tot el treball d’R+D, duent a terme milers de proves durant el 2025 i coordinant la incorporació de perfils tècnics especialitzats, com tecnòlegs d’aliments i professionals procedents d’empreses com Gullón.

També van recórrer a consultors externs per validar mecanismes industrials o processos de qualitat, però aviat van descobrir una veritat essencial: “És com en Juan Palomo: jo m’ho guiso i jo m’ho menjo.” La base del producte —la seva formulació, el mètode de fabricació i el comportament durant l’ús— no podia dependre de tercers.

El resultat ha estat un producte amb una qualitat notablement superior, que respon de manera estable en diferents entorns i que s’ha convertit en l’estàndard de la companyia per créixer de manera industrial.

Industrialització i full de ruta 2026–2027

Després de validar el producte i consolidar els primers clients, Marta i Hernán van comprendre que, per competir en preu i garantir la disponibilitat necessària, era imprescindible disposar del seu propi espai de producció.

La planta actual funciona com un obrador millorat, però l’objectiu per al 2026–2027 és augmentar la capacitat, automatitzar part del procés i reduir costos operatius. Hernán ho explica amb claredat: “El que cal fer és millorar el procés industrial de fabricació.” El propòsit és competir pràcticament al mateix preu que les alternatives tradicionals, arribant al mercat amb canyetes entre 4 i 4,5 cèntims.

En paral·lel, l’empresa busca mantenir la rendibilitat assolida el 2025, any en què van aconseguir un EBITDA positiu, i sostenir un creixement anual moderat però constant, situat entre el 2,8% i el 3,5%. A més, gràcies a clients internacionals com Iberostar, Gloop està entrant de manera orgànica en nous mercats sense necessitat d’obrir operacions locals des del primer dia.

Consells per a startups FoodTech en Horeca

Hernán considera fonamental definir des del principi el tipus d’empresa que es vol construir. La pregunta que li van fer a l’inici —“Quin tipus d’empresa vols tenir?”— va marcar la seva manera d’entendre el creixement.

D’una banda, existeix la via d’una FoodTech industrial, amb marges ajustats, un creixement més gradual i la necessitat d’aixecar rondes més contingudes. De l’altra, hi ha el camí de les grans marques basades en fortes injeccions de capital, creixement ràpid i pressió dels fons d’inversió. Cada estil determina l’estratègia comercial, la necessitat d’inversió, el nivell de risc personal i l’estructura d’equip.

Aprenentatges aplicables a altres startups d’impacte

Mirant-ho amb perspectiva, Hernán admet que, si hagués comptat el 2022 amb el coneixement que té avui, el camí hauria estat molt més eficient: “Si tot el que sé ara ho hagués sabut el 2022, la quantitat de coses que ens hauríem estalviat.”

Una de les lliçons més importants és la necessitat d’entendre en profunditat el sector en què es vol operar, especialment quan es tracta d’alimentació.

El producte que volien introduir —coberteria comestible— és un commodity, és a dir, un producte d’ús massiu, amb marges baixos i alta competència. Això implica comprendre els ritmes industrials, els volums necessaris i les exigències logístiques.

No n’hi ha prou amb llegir informes o tendències, sinó que cal parlar amb indústries tradicionals, amb persones que han fabricat productes durant dècades i també amb startups FoodTech que ja han escalat.

Aquest contrast permet aterrar expectatives, escollir millors estratègies i evitar errors costosos en fases inicials.

El paper de la Plataforma ONE a l’ecosistema

Per a Hernán, un dels grans reptes d’emprendre és gestionar l’enorme quantitat d’informació dispersa que existeix a l’ecosistema. Trobar convocatòries, identificar agents inversors, localitzar partners o accedir a dades rellevants pot consumir un temps que una startup no té. Per això, considera que la Plataforma ONE pot jugar un paper decisiu: “El caos de l’emprenedor es pot convertir en ordre.”

La Plataforma ONE actua com un punt centralitzat on consultar informació pública i privada de l’ecosistema. Això redueix la fricció en la cerca d’oportunitats, facilita la connexió amb agents clau i permet que una startup pugui avançar més ràpid amb menys recursos.

Per a projectes com Gloop —que han crescut de manera orgànica, ajustada i molt conscient—, aquest tipus d’eines són especialment rellevants, ja que ajuden a prendre decisions millor informades i a optimitzar temps i esforç en fases crítiques del creixement.