Hablem amb Víctor Manuel Gragera Salcedo, director d’operacions de la Cambra de Comerç de Càceres i membre del Comitè d’Inversió de Cáceres Investor Hub.

En aquesta entrevista, parlem amb Víctor Manuel Gragera Salcedo, director d’operacions de la Cambra de Comerç de Càceres i membre del Comitè d’Inversió de Cáceres Investor Hub —la primera xarxa de business angels d’Extremadura—, sobre com s’impulsa l’emprenedoria i la inversió privada des d’un territori que està reforçant el seu ecosistema d’emprenedoria i d’inversió.

Al llarg de la conversa, comparteix els aprenentatges acumulats en més de 25 anys dedicats a la internacionalització, l’emprenedoria i el desenvolupament econòmic, liderant actualment programes de creixement per a startups en fases pre-seed i seed i participant en la selecció, l’anàlisi i l’acompanyament de projectes tecnològics en sectors estratègics com l’energia, la indústria 5.0, l’agrotech i l’e-health.

També reflexiona sobre els criteris d’invertibilitat i escalabilitat que aplica un fons en fases primerenques, sobre com s’estructura i es gestionen les tensions d’un comitè d’inversió heterogeni i sobre els errors més habituals que frenen els projectes que busquen finançament. En parlar d’aquests processos, insisteix en una idea clau: la inversió privada “es basa molt en la confiança”. Per això defensa un model en què l’agent inversor no es limita a aportar recursos econòmics, sinó que actua com “aquell soci industrial, aquell soci col·laboratiu que aporta un valor clar”. Una filosofia que resumeix la seva aposta per un ecosistema emprenedor sòlid, construït des del territori i orientat a generar valor a llarg termini.

Fa anys que impulses l’emprenedoria des d’una regió amb menys densitat de startups. Quins senyals et permeten identificar quan un projecte pot generar economia real al teu territori?

El primer senyal, sobretot, és que el projecte no es quedi en una idea o en una tecnologia atractiva, sinó que pugui tenir una aplicabilitat directa a l’empresa i a la indústria local de la regió. Entenem que l’emprenedoria ha de servir per a alguna cosa i ha de resoldre problemes reals del teixit empresarial que tenim aquí.

Aquest va ser un dels propòsits amb què va néixer Cáceres Investor Hub, la primera xarxa de business angels d’Extremadura, constituïda per 16 persones empresàries, cadascuna d’elles prescriptora i prospectora en els seus respectius sectors d’activitat. En moltes ocasions, la indústria local d’Extremadura no aplica directament innovació als seus processos productius ni a l’elaboració dels seus productes, i vam veure que atraure persones emprenedores i startups d’altres territoris que desenvolupen solucions tecnològiques útils per a les empreses extremenyes podia ser una manera eficaç d’impulsar la innovació a la regió.

Per això, quan ens plantegem invertir en una startup, el primer que analitzem és que la seva proposta respongui a un propòsit molt clar i que vingui a solucionar problemes reals de l’empresa.

Des de Cáceres Investor Hub analitzeu projectes molt diferents. Quin és el primer criteri que apliques per decidir si una startup mereix avançar en el procés d’inversió?

El primer que solem fer quan ens arriba qualsevol tipus de projecte és un screening inicial. Des del fons d’inversió i el nostre centre d’emprenedoria tenim una checklist on anem validant i valorant, sobretot, l’estadi en què es troba cadascun d’aquests projectes. En funció de l’etapa de maduresa, li suggerim que faci alguna fase formativa o d’adquisició de capacitats i habilitats; i si arriba en una fase més madura, el dirigim a la nostra fase de growth i escalat, que és on entra en joc també el nostre vehicle d’inversió.

Però posem que ens trobem un projecte en aquestes fases més avançades, que està buscant sobretot finançament extern. Per a nosaltres hi ha dos aspectes clau. Un és la invertibilitat: un projecte pot ser molt interessant, útil, tenir impacte i resoldre un problema real de la indústria local, però no necessàriament ser invertible pel nostre fons. De vegades ens trobem projectes molt interessants, però amb una valoració una mica alta. El nostre fons té un tiquet mitjà d’entre 50.000 i 80.000 euros aproximadament, i quan apareixen valoracions per sobre dels 4 milions, ens preguntem: aquesta startup, quan vagi a aixecar la ronda següent, per quant ha de multiplicar la seva valoració per generar rendibilitat al nostre fons? Això és una red flag per a nosaltres.

El segon aspecte en què fixem la nostra valoració és la escalabilitat. Deia abans que el projecte ha de solucionar reptes i desafiaments de la nostra indústria, però també necessitem que sigui escalable més enllà d’Extremadura.

Construir un comitè d’inversió sòlid no és trivial. Quins rols són imprescindibles i com s’estructura un equip que pren decisions en fases tan primerenques?

La veritat és que el nostre comitè d’inversió és molt heterogeni: hi trobem perfils molt diversos, i aquesta multidisciplinarietat dels nostres socis i sòcies i dels membres que el formen genera una riquesa molt àmplia. La nostra xarxa d’inversió està formada per 16 persones empresàries d’Extremadura, i el comitè d’inversió el componen 7 d’aquests 16 membres. Hi trobem persones que tenen un coneixement profund del sector d’activitat en què pretenem invertir i, d’altra banda, persones amb una experiència contrastada i dilatada en el món de la inversió privada.

És cert que es genera un cert debat entre els mateixos socis i sòcies, i sobretot el que intentem defensar és que la decisió del fons respongui a criteris completament objectius. Deixem enrere els interessos personals que pugui tenir cada membre del comitè.

Una altra cosa que fem és una rotació dels mateixos membres del comitè en funció de la tesi d’inversió que s’està analitzant en cada moment. Si estem davant d’un projecte del sector de l’energia, intentem que dins d’aquest comitè hi hagi alguna persona inversora amb experiència i expertesa en aquesta àrea temàtica. És una cosa que valorem molt.

En inversió sempre hi ha tensions: expectatives, temps, riscos. Quins mecanismes utilitzes per gestionar el conflicte dins del comitè i mantenir decisions objectives?

En qualsevol comitè ens trobarem tensions i punts de vista completament diferents, perquè el nostre comitè és molt heterogeni i els perfils són molt diversos. Però crec que això és bo. Cal entendre la tensió com a part del mateix procés d’inversió. Si tots estiguéssim d’acord des del primer minut, segurament no estaríem analitzant correctament els projectes i ens equivocaríem molt.

Cal tenir en compte que Cáceres Investor Hub inverteix sobretot en projectes en fases molt primerenques, early stage, en una fase més pre-seed i seed. Això moltes vegades dificulta que el comitè acabi de veure el potencial d’invertibilitat, creixement i escalabilitat d’un projecte, perquè encara no compta amb mètriques, tracció o un grup de clients molt definit.

Una de les qüestions que intentem, perquè aquesta gestió de la tensió sigui sana, és separar l’interès pel projecte de la decisió d’inversió. Això per a nosaltres és molt important, i solem recolzar-nos en els nostres corporates col·laboradors. Potser no ho havia esmentat abans, però el nostre fons està molt verticalitzat en els sectors productius d’Extremadura. Hi ha quatre verticals molt definides: energia, salut, agrotech i foodtech, que són els sectors més importants de la regió.

Per a això ens recolzem en centres tecnològics que aporten molt valor: quan un projecte està sent analitzat, pot fer assaigs i proves de concepte en aquests centres. 

En el sector de l’energia, per exemple, comptem amb el Centre Ibèric de Recerca en Emmagatzematge Energètic (CIIAE), una inversió del Govern d’Espanya que s’està executant ara mateix a Càceres. Pretén ser el centre sobre el qual pivoti tota la recerca en els nous usos de l’emmagatzematge d’energia, perquè no es tracta tant de produir energia, sinó de com emmagatzemar-la quan no tenim aquests nivells de producció. Aquestes proves de concepte que requereix una solució tecnològica es poden fer en aquest centre col·laborador, i aquesta mètrica moltes vegades és de capital importància per al comitè a l’hora de prendre la decisió.

En la vertical de salut comptem amb el Centre de Cirurgia de Mínima Invasió, on s’experimenten noves tècniques quirúrgiques i nou material instrumental que després s’aplica en l’àmbit de la sanitat. Aquí, per exemple, es va estar testant i provant el robot Da Vinci per fer operacions quirúrgiques en remot. 

I en la vertical d’agricultura i ramaderia comptem amb la col·laboració del Centre Tecnològic Agroalimentari d’Extremadura, un dels més importants en el seu sector, que ens permet que aquestes solucions tecnològiques amb aplicabilitat directa al camp —en la millora dels conreus i de les collites— generin rendiments i eficiència que redunden en la competitivitat del nostre teixit empresarial, tant en el sector primari com en el secundari i el terciari. 

Has vist molts errors en projectes que busquen inversió. Pots compartir un error típic que hagi frenat una startup i quin impacte va tenir en el seu avanç?

Moltes vegades ens trobem projectes en què, més enllà que la idea pugui ser interessant i fins i tot que tinguin una tecnologia força prometedora, encara no han validat prou al mercat. Això ho intentem explicar molt als projectes que formen part dels nostres funnels, ja sigui al centre d’emprenedoria o al fons d’inversió.

Un altre error freqüent en aquestes etapes tan primerenques és que, a vegades, la persona emprenedora ens parla molt de la seva tecnologia. Solen ser perfils tecnòlegs: ens expliquen totes les funcionalitats del producte, però no acaben d’explicar-nos quin és el problema que resol. O ens trobem equips que no tenen un cert equilibri entre la part tecnològica i la part comercial. La seva solució pot ser molt robusta i atacar directament un problema real del teixit empresarial o de la societat, però quan els preguntes “això com ho monetitzaràs?, com ho vendràs?”, aquí apareixen certes llacunes. 

És tan important tenir una bona solució tecnològica com que estigui acompassada amb com guanyaré diners. Al final, quan muntem una empresa ho fem amb la intenció de guanyar diners, i quan invertim hi ha un dret irrenunciable envers els socis i sòcies del vehicle: retornar-los, multiplicat, el tiquet inicial que van dipositar a la societat.

Un altre error en què posem el focus és el cap table. Ens trobem moltes vegades amb cap tables poc clars i confusos, on ja observem, fins i tot en etapes molt primerenques, una certa dilució de l’equip fundador, i fins i tot advisors que tenen un percentatge del capital de la societat. Això ens genera una certa incomoditat. Cal tenir en compte que a un projecte en fases inicials li queda molt camí i moltes rondes per davant fins a arribar a una sèrie A; dilucions i cap tables molt complexos d’entrada solen ser, per a nosaltres, una red flag força important. 

Treballeu amb sectors estratègics com energia, agrotech o indústria 5.0. Quins senyals t’indiquen que una startup està alineada amb les necessitats reals del teixit empresarial de la regió?

Sobretot, el que busquem és que la startup entengui que Extremadura no és només un lloc des d’on operar, sinó un territori des d’on créixer orgànicament. Això per a nosaltres és fonamental. Extremadura, com qualsevol regió, en funció de la seva caracterització productiva, té uns reptes i desafiaments molt alineats amb els sectors que esmentava: agricultura, ramaderia, indústria agroalimentària, energia i salut. Ens interessa molt que els projectes en què invertim estiguin molt connectats amb aquests reptes reals, i que no vegin Extremadura només com una part del seu mercat, sinó que vinguin amb la intenció d’integrar-s’hi i aportar valor al que és local.

Per exemple, de la cartera de participades que tenim ara mateix al vehicle —8 participades— totes són de fora d’Extremadura. Encara no hem estat capaços d’estrenar-nos invertint en una startup extremenya, i no és perquè no vulguem, sinó perquè potser encara no hem vist aquí aquell projecte que s’adeqüi a la tesi d’inversió i estigui en el moment de ser invertit. 

Però ens importa molt traccionar talent d’altres territoris: tenim startups de Barcelona, Saragossa, València, Albacete, A Coruña, Santander… I quan aquestes startups van posar el focus en el nostre fons, ho van fer amb aquest enfocament: més enllà dels diners que puguem aportar, valoren la nostra capacitat d’ajudar-les a créixer orgànicament.

I aquí els resultats es noten quan l’encaix és bo. La nostra primera invertida, per exemple, és una spin-off de la Universitat de Barcelona dedicada a la caracterització, valorització i revalorització de residus. Va decidir que nosaltres érem el partner adequat perquè podíem ajudar-la molt en aquest creixement orgànic. Tant és així que, amb aquesta startup i a través de la Cambra de Comerç de Càceres, hem concorregut a convocatòries d’ajudes europees, com un projecte LIFE i un Horitzó, que li han estat concedits recentment i li donaran el múscul financer suficient per escalar el seu model de negoci. Un projecte que neix en un altre territori té així una prolongació a Extremadura: ja ha obert una delegació amb quatre persones treballant aquí. Això és, en part, el que pretenem: generar desenvolupament mitjançant l’atracció de talent d’altres territoris a nivell nacional.

Cal entendre-ho, a més, en el món global en què ens trobem. Els projectes de base tecnològica, si tenen alguna cosa bona, és que poden treballar molt de temps en remot; no necessàriament han d’estar a les grans ciutats. Des d’Extremadura podem oferir les nostres infraestructures —espais de coworking i coliving en condicions d’usabilitat molt preferents— perquè aquests projectes continuïn desenvolupant i millorant les seves solucions tecnològiques. Tractem d’impulsar l’emprenedoria tecnològica a Extremadura com una ciutat intermèdia, però amb una qualitat de vida molt superior a la d’aquestes primeres ciutats com Madrid, Barcelona, Sevilla o València.

Amb aquest propòsit va néixer també el centre d’emprenedoria de la Cambra de Comerç de Càceres: traccionar talent cap al nostre territori per millorar la competitivitat de la nostra indústria a través de la implementació de solucions tecnològiques, solucions que venien en gran mesura de persones emprenedores i de startups. Això ens va portar no només a mentoritzar, assessorar i acompanyar aquests projectes, sinó que ens vam adonar que teníem la maduresa suficient per apropar-los de primera mà l’accés al finançament extern. Per això, fa un parell d’anys, vam impulsar la constitució de Cáceres Investor Hub. 

Per tancar, quin consell pràctic donaries a una persona fundadora que vol atraure inversió privada en una regió com Extremadura i no sap com començar a construir confiança?

La inversió privada es basa molt en la confiança: la que diposita la persona emprenedora en qui inverteix, i la que l’equip inversor diposita en l’equip fundador. Per això, un dels consells pràctics que donaria a una persona emprenedora o a un grup fundador és que es deixi assessorar, que escolti. L’inversor o la inversora no vol imposar una estratègia ni una decisió, però per la seva experiència i expertesa pot aportar valor i certes visions que potser no s’havien contemplat a l’inici, i que poden ajudar a prendre la millor decisió.

Com a persones inversores, el que volem és que aquell projecte en què hem invertit creixi, guanyi diners i escali. A vegades és complicat que la persona emprenedora interioritzi aquest missatge. En regions com Extremadura, on no tenim una densitat poblacional molt important, aquest caliu, aquest afecte, sí que el donem a les nostres persones emprenedores. El nostre fons i la nostra xarxa de business angels no es limita a posar capital en cadascuna de les invertides, sinó que ens agrada ser aquell soci industrial, aquell soci col·laboratiu que aporta un valor clar a través del coneixement, de la proximitat amb la resta d’Administracions Públiques d’Extremadura i dels nostres corporates col·laboradors, que són els centres tecnològics més importants en cadascuna de les verticals productives de la regió.

I un últim apunt: quan assessorem els nostres projectes, diem que el finançament extern està molt bé, però que tinguin present que també és el més dilutiu. Aquest mix amb el finançament públic —a través d’eines i instruments com ENISA, els préstecs JEREMIE o convocatòries públiques d’ajuda que poden oferir subvenció directa per perfeccionar una solució tecnològica— també s’ha de tenir en compte. Quan una startup està aixecant una ronda no passa absolutament res perquè una part d’aquests diners els aixequi amb càrrec a finançament públic, i no necessàriament a finançament extern privat.