Lidia Chinea, Directora i Fundadora de The Quest Person English Training

En aquesta entrevista explorem com la Lidia estructura el procés de preparació d’un pitch en anglès: des del diagnòstic inicial basat en el Business Model Canvas, fins a l’entrenament profund del storytelling, la pronunciació, els ritmes comunicatius i la gestió de la confiança a l’hora de parlar. Analitzem com adapta discursos per a diferents països, cultures i agents inversors; com dissenya metodologies personalitzades segons el sector de cada startup; i com la pràctica immersiva en contextos reals —com el seu programa Quest Immersive a Londres— pot transformar la manera en què una persona comunica el seu projecte.

També aprofundim en les seves recomanacions per a hubs i acceleradores, i en la seva visió sobre el paper que plataformes com la ONE poden exercir per impulsar la internacionalització d’equips emprenedors des de la comunicació oral.

Una conversa que mostra la importància de l’anglès conversacional com a competència clau per créixer més enllà de les fronteres, i que ofereix aprenentatges pràctics sobre com construir un discurs clar, persuasiu i culturalment adaptat a qualsevol mercat.

Continua llegint i visualitza el vídeo al final de la pàgina per conèixer en detall l’experiència i l’enfocament de The Quest Person English Training.

1. Quan una startup espanyola vol captar inversió fora d’Espanya, com l’ajudeu des de Quest! a estructurar la preparació del seu pitch?

El primer que faig és conèixer profundament l’empresa. Faig un diagnòstic inicial on analitzo els antecedents del projecte, què ofereix exactament, a qui s’adreça i per a què s’ofereix allò que s’ofereix. Necessito aquesta base per entendre què hi ha darrere del discurs i, sobretot, per assegurar que tot això s’expressa en un anglès correcte.

Quan preparo un pitch amb un client, revisem junts el model de negoci en anglès. Porto molts anys utilitzant el Business Model Canvas i, per a pitching, em sembla una eina meravellosa. És ideal perquè ens permet recórrer de manera ordenada, visual i molt clara tots els àmbits que s’han de tenir en compte: qui som, què fem, quins objectius tenim, quins costos, quins ingressos, quina és la proposta de valor… en definitiva, la complexitat d’una empresa vista en una sola pàgina.

Durant aquesta anàlisi revisem indicadors clau com vendes, ingressos, nombre de clients o usuaris, retenció i fidelitat, testimonis, mencions a premsa, etc.

Aquest tipus d’anàlisi no només ajuda a prendre decisions estratègiques, sinó que, per la meva banda, com a entrenadora d’anglès parlat, és clau per seleccionar quines mètriques s’han d’incloure en un pitch professional en anglès, segons l’objectiu concret de cada presentació. Depenent del tipus d’inversor o del mercat, es nomenaran unes dades o unes altres.

En qualsevol cas, sempre dic que un bon discurs ha de tenir visió, una declaració inspiradora de futur, focus i una estructura clara. La idea és que la persona inversora pugui entendre perfectament el projecte i, al mateix temps, percebre seguretat, credibilitat i coherència en la manera com està explicat.

2. Quines eines o tècniques concretes utilitzeu per millorar una presentació?

El storytelling ara està molt de moda, però per a mi és una eina essencial des de fa molts anys. És l’art d’estructurar un missatge que generi un impacte real. Quan treballem un pitch, orientem la narrativa a la recerca d’inversió o col·laboració internacional i busquem que la història sigui memorable.

M’agrada optimitzar el llenguatge: eliminar el soroll, simplificar idees complexes i entrenar frases i expressions clau en anglès. També treballo molt la pronunciació, perquè les persones hispanoparlants acostumem a tenir hàbits molt marcats que, en contextos professionals internacionals, poden dificultar la comprensió.

A més, entreno aspectes com els ritmes, les pauses i com estructurar allò que es vol dir. Fer això en anglès és un repte més gran, i d’aquí la importància de practicar i de guanyar confiança parlant.

3. Com aconselles adaptar el discurs segons el tipus d’inversor o el mercat al qual s’adreça la startup?

Un dels passos més importants per al meu alumnat és passar d’un enfocament local a una mentalitat veritablement internacional. Aquest canvi implica entendre que no n’hi ha prou amb traduir un pitch: cal adaptar-lo. Per aconseguir-ho, sempre realitzo un anàlisi en dos plans que funcionen com capes superposades: el cultural i el lingüístic.

En el primer pla, el cultural, estudio a fons el país i el tipus de mercat al qual ens adreçarem. Analitzo normes no escrites, valors, creences, costums, estils comunicatius i allò que en cada lloc es considera apropiat o eficaç a l’hora de presentar un projecte. A partir d’aquí, alineo la narrativa amb aquestes expectatives locals per assegurar que la proposta de valor no només s’entengui, sinó que també es valori correctament. A vegades fins i tot es genera una connexió més emocional, que ajuda que el missatge arribi millor.

La segona capa és el pla lingüístic, que és realment on sóc experta. M’hi fixo en diferències entre l’anglès britànic i l’americà, en variacions de vocabulari que poden canviar el significat o generar confusió, i en els accents, perquè cada regió té particularitats pròpies. En anglès, igual que en espanyol, no es parla igual a tot arreu. M’agrada posar exemples senzills: una paraula tan quotidiana com *data* es pronuncia “dei‑ta” en anglès britànic i “da‑ra” en moltes regions d’Amèrica. Aquest petit matís ja ens diu molt sobre la necessitat d’adaptar el discurs.

I aquests són només exemples mínims. Hi ha diferències infinites que, si no les tens en compte, poden jugar en contra teva quan et reuneixes amb persones inversores internacionals. Per això treballo amb cada startup per ajustar to, vocabulari, pronunciació i estil, evitant malentesos i assegurant que el missatge sigui clar, professional i apropiat per a aquell mercat concret.

4. Com dissenyes una metodologia personalitzada per a cada startup? Ens pots donar un exemple pràctic?

Per a mi és fonamental entendre que no és gens el mateix preparar-se per dirigir-se a un inversor estratègic xinès, fer un pitch a un business angel a Londres, preparar una campanya de crowdfunding, o buscar capital de creixement amb un possible col·laborador a Nova York. No és gens el mateix i, per això, és imprescindible trobar una metodologia personalitzada per a cada perfil i cada realitat.

Arribar a aquesta metodologia ideal implica que primer he de conèixer molt bé l’empresa. Com he comentat abans, recorrem juntes i junts el Business Model Canvas en anglès, perquè em permet entendre l’estructura del negoci i, al mateix temps, observar com l’expressen. També analitzo les seves xarxes socials, la seva pàgina web, els seus discursos anteriors i el to que necessiten utilitzar en anglès segons el seu sector i la seva audiència objectiu. Depenent de l’objectiu, els entreno en l’anglès professional parlat que necessiten. A vegades treballem la presentació del producte; altres, la comunicació interna; altres, el pitch per a inversió o recerca d’aliances. En definitiva, adapto l’entrenament conversacional a les necessitats reals de cada startup i de cada persona de l’equip.

M’arriben perfils de tots els sectors. En el passat m’han contactat sobretot empreses tecnològiques, programadors informàtics d’empreses de software, CEOs que busquen finançament, col·laboracions internacionals o capacitar el seu personal per presentar els seus processos, productes o serveis en anglès. I fa molt poc, per exemple, em van contactar des d’una empresa de la indústria minera, quelcom completament nou per a mi. Però això és el bonic del treball: també aprenc d’ells.

5. Podries compartir un cas real d’una startup que va millorar radicalment el seu pitch després de treballar amb vosaltres?

Sí. Un exemple que recordo amb afecte és el cas d’una startup tecnològica dedicada a la creació de videojocs. Vam treballar junts fa alguns anys i, tot i que el seu nivell d’anglès sempre va ser excel·lent —de fet, ho era des que la vaig conèixer—, sí que va millorar l’estructura del seu pitch i la persuasió en anglès per a converses amb inversors internacionals.

Vam treballar tant el què com el com comunicar en anglès. No ens vam centrar tant en els productes que tenia en aquell moment, sinó en com construir un discurs persuasiu per a inversors de fora, com guiar la conversa, com respondre, com mantenir un to professional i natural sense perdre autenticitat.

Però la seva evolució es va deure especialment al fet que va participar dues vegades en un programa immersiu que ofereixo a Londres: Quest Immersive. És una experiència lingüística i professional que consisteix, bàsicament, a fer turisme empresarial a peu. El guio jo mateixa per Londres —la meva ciutat natal, on vaig viure fins als 12 anys i a la qual he tornat pràcticament cada any—, i visitem empreses, espais de coworking, hubs d’innovació i llocs culturalment rellevants.

Durant aquestes immersions també ens reunim amb persones emprenedores locals, amb persones empresàries, agents inversors, i tenim nombroses reunions presencials en anglès. És a dir, va practicar el seu pitch i la seva comunicació en un entorn real, on l’anglès és l’idioma principal i on cal reaccionar amb naturalitat i fluïdesa. Tot això li va permetre entrenar converses importants sense la protecció que sovint dona un entorn simulat.

Crec profundament en el valor de la presencialitat. Tot i els avenços increïbles de la IA i tot el temps que passem davant pantalles, crec fermament que la presencialitat té un valor enorme, especialment quan es tracta de parlar anglès sense dependre d’una màquina. Escoltar accents reals, observar dinàmiques socials autèntiques i viure la conversa en primera persona és quelcom que no es pot substituir.

6. Per a acceleradores o hubs d’innovació que volen preparar millor les seves startups, quina metodologia els recomanaries implementar?

Recomano una cosa molt clara: que l’entrenament del pitch en anglès s’entengui com una competència estratègica, no com un simple tràmit.

Quan parlem de comunicació professional en anglès, parlem de comunicació oral assistida, corregida per un professional, amb feedback individual i real per a cada perfil. És fonamental. Hi ha milions de persones d’hàbit hispà a qui mai se’ls ha explicat una cosa tan senzilla com que la “L” en paraules com *half* o *talk* és muda i no es pronuncia. I, tot i així, la majoria continua dient hal·f o tolk sense que ningú els hagi corregit mai.

Són detalls que poden semblar minúcies, però són exemples reals de com, amb molt poc, es pot millorar la pronunciació i, per tant, la claredat i la percepció professional del missatge. Si amb una cosa tan bàsica ja hi pot haver una diferència, imagina què suposa un entrenament conversacional professional complet i ben estructurat.

Per això recomano incorporar dinàmiques com:

• Entrenaments one‑to‑one.
• Presentacions improvisades en anglès.
• Espais per a reflexions parlades en anglès.
• Petites demos conversacionals.

Tota aquesta pràctica acumulada ajuda que la proposta que una startup ofereix pugui ampliar fronteres i realment fer el salt cap a fora. No es tracta només de saber anglès, sinó de saber utilitzar l’anglès com a eina estratègica per comunicar un projecte amb claredat, seguretat i credibilitat.

7. Com pot la Plataforma ONE ajudar les startups a preparar-se per presentar els seus projectes en contextos internacionals?

La Plataforma ONE és un lloc ideal per connectar talent, coneixement i oportunitats. Crec que podria exercir un paper molt valuós ajudant les startups a preparar-se per comunicar els seus projectes en contextos internacionals. Jo proposaria, per exemple, que s’hi inclogués un apartat de formació especialitzada en diferents àmbits, i m’encantaria poder aparèixer-hi amb els entrenaments que realitzo des de Quest.

També veig molt útil oferir mentories internacionals impartides per expertes i experts que puguin acompanyar les startups en processos que sovint resulten complexos i que, en molts casos, imposen respecte. Comptar amb una guia especialitzada per entendre com comunicar en anglès en un entorn professional —com adaptar el to, com estructurar un missatge, com presentar una proposta de valor de manera clara i persuasiu— pot marcar una diferència enorme quan una startup es planteja fer el salt exterior.

Sempre dic que la internacionalització no comença amb la primera ronda d’inversió ni amb el primer viatge. La internacionalització comença per preparar com expliques el teu projecte en anglès. Aquí és on realment comença tot. Abans de volar a un altre país o reunir-te amb un inversor estranger, has de tenir molt clar com expresses el teu discurs, què dius, què no dius i com mantens la conversa en un idioma que no és el teu.

Crec, a més, que la ONE podria convertir-se en una plataforma perfecta per oferir espais on les startups puguin difondre públicament els seus discursos en anglès, mostrant les seves capacitats, els seus desitjos d’internacionalització i el seu potencial real. Fa temps que li dono voltes a una idea: proposar a l’ecosistema emprenedor canari que preparin el seu pitch en anglès amb mi i després reunir tots aquests discursos en un mateix lloc, de manera que es pugui donar visibilitat al que fem aquí fora.

És gairebé un “I have a dream”, un desig que encara no he fet realitat, però al qual continuo donant voltes perquè crec que podria aportar moltíssim valor. Time will tell.