Parlem amb Jimena Blázquez, Acceleration Lead de PATI Campus

Conversem amb Jimena Blázquez, Acceleration Lead de PATIO Campus, una iniciativa que impulsa la connexió entre startups, corporacions i altres agents de l’ecosistema per generar innovació amb impacte tangible. Al llarg de la conversa, aprofundeix en què diferencia PATIO Campus d’altres models d’innovació oberta, què necessiten les corporacions per col·laborar amb startups de manera efectiva i quins són, des de la seva experiència, els factors que marquen la diferència tant en les primeres etapes de l’emprenedoria com en els processos d’escalat. També reflexiona sobre el valor de l’ecosistema emprenedor a Espanya i el paper que plataformes com ONE poden exercir en la visibilitat i la connexió del talent innovador.

1. PATIO Campus neix com un punt de trobada entre startups i corporacions. Què el diferencia d’altres models d’innovació oberta?

PATIO Campus neix amb una vocació molt clara: ser un espai neutral en el qual startups, corporacions i altres agents de l’ecosistema puguin conviure i generar valor de manera bidireccional. No es tracta només de connectar actors, sinó de construir relacions útils i sostenibles en el temps.

El que realment el diferencia és la combinació de tres elements. El primer és la diversitat de perfils que formen part de l’ecosistema, perquè amplia les perspectives i multiplica les oportunitats de col·laboració. El segon és el focus dual: d’una banda, treballem la innovació interna de les corporacions, acompanyant-les en la transformació de la seva cultura i manera de pensar; de l’altra, impulsem la innovació externa, connectant-les amb solucions reals del mercat. I el tercer és la intencionalitat: tot el que passa a PATIO està orientat a generar un impacte tangible.

Les corporacions no arriben només per identificar startups, sinó també per aprendre, entendre tendències i evolucionar internament. Al mateix temps, busquem que la relació amb les startups sigui més equilibrada, de manera que no només accedeixin a clients potencials, sinó que també guanyin visibilitat i validació real. Aquesta simbiosi és una part essencial del model.

2. Què sol marcar la diferència entre un pilot que es queda en experiment i un altre que aconsegueix escalar dins d’una corporació?

La diferència principal sol estar en la aplicabilitat real des de l’inici. Molts pilots neixen com a experiments aïllats, en entorns molt controlats i sense una connexió clara amb el negoci.

A PATIO intentem treballar just al revés: partir des del primer moment de casos d’ús reals, vinculats a una necessitat concreta i amb possibilitats de integrar-se en l’operativa de la corporació.

A partir d’aquí, hi ha un factor crític: l’alineació interna. Perquè un pilot escali, no n’hi ha prou que funcioni tècnicament; ha d’estar connectat amb l’estratègia de la companyia i comptar amb el suport de les persones i els equips adequats.

Per això dediquem molt d’esforç a entendre les necessitats reals de les corporacions, en diferents nivells, i identificar startups que puguin respondre de manera directa a aquests reptes. El veritable win-win apareix quan ambdues parts troben un valor clar, mesurable i aplicable.

3. Quan una corporació s’acosta a una startup, què està buscant realment —i què diu que busca, però després no prioritza?

En el fons, una corporació cerca una solució que aporti valor a un problema concret. Tanmateix, moltes vegades la dificultat no rau tant a trobar la startup adequada com en què la mateixa organització estigui preparada per treballar-hi.

Perquè una col·laboració funcioni, no sol ser suficient l’interès d’un únic departament. Cal una alineació més àmplia, tant estratègica com operativa, entre diferents àrees de la companyia. I és precisament en aquest punt on solen aparèixer moltes de les friccions.

Per això és tan important comptar amb un entorn com PATIO, on treballem de manera continuada amb les corporacions a través de dinàmiques i trobades que ens permeten entendre millor les seves prioritats reals. Això facilita tant la identificació de startups amb bon encaix com la preparació del terreny perquè els pilots tinguin recorregut.

A més, posem molt focus que la innovació no quedi aïllada en una àrea concreta, sinó que impregni tota l’organització. Tot sol començar amb un impuls des del C-level, però és igualment important acompanyar la resta d’equips amb eines i metodologies que ajudin a aterrar aquesta innovació en el dia a dia.

4. Quins aspectes de l’execució —vendes, producte, focus, equip— solen resultar més difícils per a les startups en les seves primeres fases?

Un dels reptes més grans, sens dubte, és aconseguir els primers clients. Validar que algú està disposat a pagar per la teva solució suposa un punt d’inflexió molt important per a qualsevol startup.

A això s’hi sumen altres desafiaments clau, com construir un equip sòlid i alineat o mantenir el focus en un entorn de molta incertesa, on constantment sorgeixen noves oportunitats, dubtes o canvis de direcció.

En startups més madures, amb les quals solem treballar a PATIO, el repte ja no és tant validar com escalar. Allà apareixen qüestions com adaptar-se als temps de les corporacions, tenir prou capacitat operativa o gestionar projectes més complexos. En aquest context, la gestió d’expectatives és fonamental: vendre a una corporació rarament és un procés ràpid i exigeix paciència, adaptació i una gran capacitat d’interlocució.

5. Des de la teva experiència, quins factors marquen la diferència en les primeres fases d’una startup?

Hi ha tres factors fonamentals.

El primer és entendre profundament el problema del client. Moltes startups s’enamoren de la seva solució abans de comprovar si realment estan resolent una necessitat rellevant.

El segon és l’equip. No es tracta només de compartir una visió o tenir bona relació personal, sinó de comptar amb perfils complementaris que aportin allò que el projecte necessita en cada etapa.

I el tercer és el focus, juntament amb la capacitat de traçar un roadmap coherent. Saber prioritzar, prendre decisions amb criteri i avançar pas a pas marca una diferència enorme en les primeres fases.

6. En els projectes que has vist créixer, què tenen en comú aquells que aconsegueixen encaixar bé amb el mercat des de fases primerenques?

Solen compartir una obsessió real pel client. No només escolten, sinó que entenen de veritat les seves necessitats i són capaços d’iterar amb rapidesa, ajustant la seva proposta de valor de manera constant.

També destaquen pel seu criteri a l’hora de posicionar-se o entren al mercat en el moment adequat o troben un espai clar dins d’una categoria ja existent.

Però, sobretot, hi ha una base comuna molt sòlida: un problema ben definit, una solució que aporta valor, un equip consistent i una execució enfocada. A això hi afegiria un element especialment important, la capacitat de prioritzar. Saber on posar el focus en cada moment, i també què no fer, és determinant per aconseguir un bon encaix amb el mercat.

7. Quin consell donaries a una persona que està començant el seu camí emprenedor innovador?

El meu principal consell seria que aprofités l’ecosistema que tenim a Espanya. Existeix una xarxa molt potent de suport a l’emprenedoria, amb universitats, incubadores, acceleradores, fons, hubs i molts altres agents que poden acompanyar en diferents fases del camí.

Recolzar-se en aquests recursos és clau per formar-se, validar idees, guanyar visibilitat i connectar amb altres persones i organitzacions de l’ecosistema.

També destacaria el valor de la col·laboració. L’ecosistema funciona molt millor quan els diferents agents s’entenen com a complementaris, no com a competidors. Compartir coneixement i experiències accelera el creixement de tothom.

I, finalment, no esperaria a tenir-ho tot perfecte per començar. La validació real passa fora, parlant amb clients i enfrontant-se al mercat com més aviat millor.

8. Quin paper creus que poden exercir plataformes com ONE en l’impuls del talent innovador i la connexió entre professionals de l’ecosistema?

Plataformes com ONE poden exercir un paper clau com a altaveu de l’ecosistema. Donen visibilitat a projectes innovadors, connecten perfils i faciliten que el talent trobi oportunitats.

En un entorn amb tant moviment, comptar amb espais que ajudin a ordenar, comunicar i connectar resulta fonamental. No només impulsen les startups, sinó que també acosten la innovació a les corporacions i contribueixen a generar més oportunitats de col·laboració.

A més, ajuden a reduir una de les principals friccions de l’ecosistema: la manca de visibilitat i d’accés. Com més fàcil sigui connectar talent, projectes i oportunitats, més de pressa podrà avançar la innovació.