Alberto Pascual, president de l’Associació ASLAN

En esta entrevista, parlem amb el president de l’Associació aslan, Alberto Pascual, qui ens oferix les claus per a potenciar la competitivitat a nivell global del nostre país en àmbits com el talent de les persones espanyoles, el paper de les iniciatives públiques a l’hora de generar oportunitats de creixement per a l’ecosistema i la necessitat de ser conscients dels principals obstacles que encara han de superar les empreses tecnològiques espanyoles per a escalar internacionalment.

1. ¿Quin és el teu rol en aslan i què et fa afirmar amb tanta convicció que "la tecnologia espanyola està preparada per a competir globalment"?

Aslan és, actualment, l’associació més representativa de la indústria de la innovació digital i la ciberseguretat a Espanya. I ho és no sols pel nombre d’empreses associades (quasi 200) sinó especialment per la seua diversitat. Totes les categories tecnològiques estan representades pels actors més destacats de cadascuna d’elles. Com a president d’@aslan tinc, per tant, una visió privilegiada del que està succeint en el panorama tecnològic, que em permet afirmar la nostra disposició a competir globalment en aquells camps on hem posat focus i inversió.

2. ¿Com ha evolucionat l’ecosistema emprenedor tecnològic espanyol en els últims anys i quines són les seues principals fortaleses competitives?

Fins a 2023, la consolidació de diversos unicornios espanyols de base tecnològica va suposar un estímul per a l’ecosistema, un incentiu per a l’emprenedoria i una sensació generalitzada que l’èxit era possible. No obstant això, la incertesa econòmica i la major dificultat d’accés al finançament han frenat eixa tendència en 2023 i 2024. Mantenim, això sí, la fe en els nostres principals avantatges competitius, aquells que tenen a vore amb el caràcter del talent espanyol. Creativitat, passió, adaptabilitat, capacitat de comunicació, pragmatisme i habilitat per a fer molt amb poc ens situen per damunt de persones emprenedores d’altres geografies que, no obstant això, gaudixen d’un accés més senzill al finançament.

3. ¿Quines tendències d’inversió i sectors emergents observes amb major potencial de creixement a Espanya?

L’addició d’intel·ligència artificial a diferents verticals està en el punt de mira dels agents inversors i en el focus de l’ecosistema emprenedor innovador. Destaquen els desenvolupaments en entorns fintech, educatech i traveltech. També la ciberseguretat i la ciberresiliència es troben entre les prioritats inversores.

4. ¿Com està evolucionant el desenvolupament de talent tecnològic al nostre país i quins reptes afrontem per a competir globalment?

Hem travessat moments d’escassetat i fugida de talent, cap a geografies on el millor accés al finançament possibilitava més recursos i millors esquemes retributius, perdent el retorn de la inversió que com a nació havíem fet en la formació i desenvolupament dels nostres joves. No obstant això, la popularització del teletreball després de la pandèmia de la COVID-19 ha demostrat que el nostre estil de vida resulta molt atractiu per al talent de fora. Hem d’aconseguir que estos nòmades digitals es desenvolupen al nostre país, treballant per a l’ecosistema empresarial espanyol, i hem d’aconseguir també retenir i recuperar els nostres nacionals. Per a invertir la tendència, hem de comprometre fons i programes públics, en col·laboració amb el sector privat.

5. ¿Quins són els principals obstacles que encara han de superar les empreses tecnològiques espanyoles per a escalar internacionalment?

Hi ha dos obstacles principals a superar. D’una banda, l’accés al finançament, comptar amb un ecosistema de Venture Capital local que es beneficie d’estímuls públics, tal com succeïx en aquells entorns d’èxit. D’una altra, que no dificultem la repatriació de beneficis per a aquells que expandixen les seues iniciatives més enllà de les nostres fronteres, perseguint l’objectiu d’aconseguir l’escala adequada per a ser competitius.

6. ¿Quins casos d’èxit reflectixen el potencial de l’emprenedoria tecnològica espanyola?

Les persones de nacionalitat espanyola tenim un talent especial i natural per a comunicar-nos, superant amb facilitat barreres idiomàtiques i culturals. Una cosa que resulta essencial a l’hora d’establir aliances amb players locals per a facilitar l’expansió global. Fer focus en teixir eixa xarxa d’aliances és clau per a una expansió ràpida i fàcilment consolidable.

7. En àmbits com la intel·ligència artificial, la sostenibilitat o la ciberseguretat, quines oportunitats veus perquè Espanya es posicione com a referent internacional?

Fa dècades que observem, amb enveja, com els grans unicornios d’altres nacionalitats s’han beneficiat d’una estreta col·laboració públic-privada, on ha sigut el sector públic qui ha invertit en els desenvolupaments tecnològics de major risc i incertesa. I després, ha sigut el sector privat l’encarregat d’amplificar eixos èxits tecnològics. Necessitem aprendre d’eixos models, dels seus casos d’èxit, i aplicar-los al nostre entorn. Convertir-nos en una “nació emprenedora”, en l’Estat Emprenedor que tan bé ha descrit l’economista Mariana Mazzucato, desvetlant els mites de la col·laboració públic-privada.

8. ¿De quina manera s’articula la col·laboració d’aslan amb iniciatives nacionals com la Plataforma ONE per a enfortir l’ecosistema emprenedor innovador?

Aslan és una corretja de transmissió que identifica les necessitats de la indústria de la innovació digital, les compartix amb el sector públic, i difon entre el sector privat les iniciatives que, com la Plataforma ONE, sorgixen d’eixe feedback que permanentment proporcionem. Comptem amb un format d’esdeveniment molt eficaç per a estos fins, que són els dinars “Coneixent a” en què afavorim este intercanvi d’informació entre els nostres associats i destacats representants del sector públic. En el nostre Congrés Anual, l’administració també hi té una presència destacada. Hem d’evitar que estes iniciatives es desaprofiten pels dos motius que en el passat han dificultat la seua eficàcia: desconeixement i complexitat en la seua gestió.