- Startup
- Persona interessada en emprenedoria innovadora
Checklist de compliance per a startups: compliment legal, tecnològic i contractual
Vols conèixer el nivell de compliment de la teva startup i identificar les obligacions legals i tecnològiques que requereixen una atenció prioritària? El Checklist de compliance per a startups és una eina pràctica per revisar i fer seguiment dels principals controls relacionats amb la protecció de dades, la contractació digital, els proveïdors tecnològics, la propietat intel·lectual, les llicències de software de codi obert i la intel·ligència artificial.
La plantilla incorpora una matriu de controls i un tauler de seguiment. Tots dos recursos permeten identificar les mesures complertes, les actuacions en procés i els riscos pendents, així com assignar responsables, establir terminis i recopilar les evidències necessàries per acreditar cada mesura.
Compliance: què és i què ha de controlar una startup
El compliance és el sistema amb què una empresa identifica les obligacions que l’afecten, assigna responsables, implanta mesures i conserva proves que aquestes mesures funcionen. No consisteix només a disposar de textos legals: exigeix connectar la normativa amb decisions de producte, processos interns, contractes i controls tècnics.
En una startup tecnològica, els principals riscos es concentren en sis àmbits: la transparència i la privacitat de la web; la contractació digital i la protecció de consumidors; la governança de dades personals; la gestió de proveïdors i les transferències internacionals; la titularitat del software i les llicències de codi obert; i l’ús responsable de sistemes d’intel·ligència artificial.
Per ordenar aquesta revisió, la plantilla transforma les obligacions en controls verificables. Cada control permet saber què s’ha de comprovar, per què és rellevant, quina evidència s’ha de conservar, qui hi ha d’intervenir i en quin termini ha d’actuar. D’aquesta manera, el compliment deixa d’abordar-se com una comprovació aïllada i passa a gestionar-se com un procés continu.
Dins d’aquest procés, convé concentrar l’atenció en unes pautes bàsiques que permeten interpretar correctament els resultats i evitar que el checklist es converteixi en una mera formalitat:
-
Atendre primer els controls crítics pendents, encara que la taxa global de compliment sigui elevada.
-
No tancar un control sense una evidència vigent, verificable i vinculada a l’entorn real.
-
Coordinar Legal, Producte, Tecnologia, Seguretat, Compres, Recursos Humans i Direcció.
-
Revisar els controls quan canviïn el producte, els tractaments de dades, els proveïdors, el codi o l’ús d’IA.
Important: l’eina serveix com a suport per ordenar i documentar la revisió, però no substitueix l’anàlisi jurídica o tècnica adaptada al cas concret.
Com s’organitza la plantilla
L’eina s’articula en dos nivells complementaris. El primer ofereix una lectura ràpida del grau de compliment i el segon permet analitzar cada obligació, assignar responsabilitats i documentar-ne l’avanç. En aquest document s’expliquen únicament aquests dos fulls:
-
Resumen_Dashboard. Presenta la visió executiva: total de controls, controls complerts, en procés i pendents, controls crítics pendents i taxa global de compliment. La seva funció és assenyalar ràpidament on concentrar l’atenció.
-
Matriz_Checklist_Controles. És el full principal. Cada fila representa un requisit legal, organitzatiu o tecnològic i les columnes permeten descriure’l, prioritzar-lo, assignar-lo i fer-ne el seguiment fins al seu tancament.
Tots dos fulls s’han d’utilitzar de manera coordinada. El dashboard proporciona una visió general, ajuda a localitzar les prioritats i s’actualitza automàticament, mentre que la matriu conté el detall necessari per gestionar cada control fins al seu tancament.
Estructura de la plantilla explicada en detall
El segon full constitueix el nucli operatiu del checklist. Per facilitar-ne la lectura, cada fila segueix una seqüència lògica: primer identifica i classifica l’obligació; després n’explica el fonament i el nivell de prioritat; i, finalment, concreta l’evidència, la responsabilitat, el termini, l’estat i les actuacions necessàries. A continuació, es detalla la funció de cada columna.
ID Control. És l’identificador únic de cada control. Combina un prefix temàtic i un número correlatiu. Permet cercar el requisit, citar-lo en reunions, relacionar-lo amb evidències i fer-ne el seguiment sense confondre controls similars.
- WEB: transparència, privacitat, cookies i experiència legal del web.
- SaaS: contractació de serveis al núvol i obligacions davant dels consumidors.
- RGPD: governança interna de dades, anàlisi de riscos, bretxes i drets.
- PROC: proveïdors, encarregats del tractament i cadena cloud.
- IP: propietat intel·lectual, titularitat del codi i auditoria de components.
- IA: inventari, classificació, pràctiques prohibides i alfabetització en intel·ligència artificial.
El número distingeix controls dins la mateixa família; per exemple, WEB-03 i WEB-04 es refereixen a dues comprovacions diferents sobre cookies.
Domini. Agrupa el control per matèria operativa. Els seus valors no són estats, sinó àrees de risc: Transparència Web, Privacitat Web, Cookies, Experiència Legal, Contractació SaaS, Consum B2C, Privacitat Interna, Gestió de Bretxes, Drets RGPD, Cadena Cloud, Propietat Intel·lectual, Auditoria de Codi i Intel·ligència Artificial.
El domini permet filtrar la matriu, assignar revisions per especialitat i detectar concentracions de risc. Per exemple, “Cadena Cloud” reuneix controls sobre proveïdors i transferències; “Auditoria de Codi” reuneix controls de llicències i SBOM.
Requisit de control específic. Descriu, en termes verificables, què ha d’existir o funcionar. S’ha d’interpretar com la pregunta que l’empresa ha de poder respondre amb un “sí” avalat per evidència. Pot exigir una publicació web, una clàusula contractual, un procediment intern, una configuració tècnica o un registre.
En són exemples: incloure dades mercantils completes a l’avís legal; bloquejar scripts no tècnics abans del consentiment; disposar d’un RAT formalitzat; signar un DPA amb proveïdors; generar una SBOM per versió; o inventariar i classificar models d’IA.
En revisar aquesta columna convé confirmar primer l’aplicabilitat. Si el requisit aplica, s’ha de verificar la seva implantació real; si no aplica, la raó s’hauria de documentar a observacions en lloc de deixar la fila sense explicació.
Base legal. Indica la disposició, l’article, la guia o l’estàndard que sustenta el control. La seva funció és aportar traçabilitat: permet entendre per què es demana la mesura i localitzar el marc de referència per a una revisió més profunda.
Al full hi apareixen, entre d’altres, el RGPD i la LOPDGDD per a protecció de dades; la LSSI-CE per a informació web i cookies; el TRLGDCU per a consum; el TRLPI i la Llei de Patents per a propietat intel·lectual; el Reglament (UE) 2024/1689 per a IA; i estàndards com ITIL, ISO 20000, SPDX o CycloneDX.
Per interpretar correctament aquestes referències i relacionar-les amb els controls de la matriu, convé tenir presents les abreviatures següents:
- RGPD: Reglament General de Protecció de Dades.
- LOPDGDD: Llei orgànica de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
- LSSI-CE: Llei de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.
- TRLGDCU: text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris.
- TRLPI: text refós de la Llei de propietat intel·lectual.
- AI Act: Reglament europeu d’intel·ligència artificial.
- AEPD: Agència Espanyola de Protecció de Dades.
Una referència legal no prova per si sola el compliment; s’ha de connectar amb el requisit i amb una evidència concreta.
Criticitat. Classifica la prioritat intrínseca del control segons l’impacte potencial del seu incompliment. A la plantilla s’utilitzen tres valors:
- Mitjà: control rellevant per a la qualitat, la traçabilitat o la maduresa del sistema. El seu incompliment s’ha de corregir, tot i que normalment admet una planificació ordinària.
- Alt: control amb un impacte jurídic, contractual, operatiu o reputacional significatiu. Requereix responsable i un termini proper.
- Crític: control l’absència del qual pot exposar a sancions, pèrdua de drets sobre actius, transferències il·lícites, obligació de revelar codi o riscos greus sobre dades i IA. S’ha de prioritzar immediatament.
La criticitat no s’ha de confondre amb l’estat. Un control pot ser crític i estar complert, o ser mitjà i estar pendent. La prioritat d’actuació sorgeix de combinar ambdues variables.
Evidència tècnica requerida. Defineix la prova que s’ha de conservar per acreditar que el requisit no només està dissenyat, sinó implantat. Pot ser jurídica, organitzativa o tècnica, encara que la columna utilitzi l’expressió “tècnica”.
El full inclou, entre d’altres, URL i captures de pantalla; traces del panell de xarxa; registres d’acceptació amb IP i data; contractes i DPA signats; informes RAT, anàlisi de riscos, EIPD o TIA; llibres d’incidències; certificats DPF; informes d’anàlisi de composició de software; fitxers SBOM; i fitxes de models d’IA.
L’evidència ha de ser suficient, vigent, localitzable i atribuïble al control. Una captura sense data, un esborrany sense aprovar o un contracte enviat però no signat normalment no permeten marcar el control com a complert.
Responsable. Indica l’àrea o les àrees que han d’executar, validar o mantenir el control. Quan hi apareixen dues funcions separades per una barra, la responsabilitat és compartida i s’ha de concretar qui lidera i qui valida.
- Legal / DPD: interpretació normativa, contractes, privacitat i supervisió independent.
- Frontend / Backend / DevOps / CTO: implantació en producte, infraestructura, desplegaments i controls tècnics.
- CISO: seguretat, riscos, incidents i mesures de protecció.
- Producte / UX: disseny de fluxos, formularis, consentiment i experiència d’usuari.
- Compres / Finances / Direcció: contractació, condicions econòmiques, govern i aprovació.
- RRHH: clàusules laborals i formació.
- Suport: atenció de sol·licituds, drets i circuits de resposta.
- Fundadors: regularització de la titularitat del software creat abans de constituir la societat.
La columna identifica funcions, no necessàriament persones. Per a una gestió efectiva convé associar internament un titular concret i una persona substituta.
Termini límit. Marca l’horitzó previst per tancar el control. Els valors “Dia 7”, “Dia 15”, “Dia 30”, “Dia 45” i “Dia 60” expressen dies des de l’inici del pla o de la revisió, no dates de calendari per si mateixes.
Els terminis més curts es reserven normalment a mesures crítiques o de ràpida implantació, com les cookies o la titularitat prèvia a una operació. Els terminis superiors s’utilitzen per a actuacions que requereixen anàlisi, negociació, desenvolupament o coordinació.
Per evitar ambigüitats, en utilitzar la plantilla s’ha de registrar la data d’inici del pla i, si és possible, convertir el termini relatiu en una data concreta.
Estat. Mostra el grau d’avanç actual i alimenta el dashboard. Els seus valors són:
- Complert: la mesura està implantada i hi ha evidència suficient i vigent.
- En procés: l’actuació ha començat, però falta una tasca, validació, signatura, desplegament o evidència rellevant.
- Pendent: la mesura no s’ha iniciat, no està implantada o no es pot acreditar.
L’estat s’ha d’actualitzar només després de revisar l’evidència. “En procés” no s’ha d’utilitzar indefinidament: ha d’anar acompanyat d’una acció i un termini. Si es decideix incorporar “No aplica” en versions futures, s’ha de justificar expressament per no distorsionar la taxa de compliment.
Observacions / Pla d’acció. Explica la situació concreta del control i el següent pas necessari. Ha de permetre que una altra persona entengui què s’ha fet, què falta, de qui depèn i quin és el criteri de tancament.
A la plantilla hi apareixen exemples de tancament —“publicat i verificat en producció”—, d’avanç —“addenda pendent amb dos desenvolupadors”— i de bloqueig —“pendent TIA per a eina analytics”—. Una observació útil hauria d’incloure: acció pendent, lliurable esperat, responsable operatiu, dependència, data objectiu i ubicació prevista de l’evidència.
Evita expressions genèriques com “revisar” o “fer seguiment”. És preferible indicar una acció verificable: “Legal enviarà el DPA per a la signatura; Compres confirmarà la recepció; la còpia signada s’arxivarà al repositori contractual abans del dia 45”.
Com completar i prioritzar la matriu
Un cop comprès el significat de les columnes, la matriu s’ha d’utilitzar com un cicle de treball i no com un inventari estàtic. La revisió comença determinant si cada control és aplicable i acaba quan la mesura està implantada, validada i avalada per una evidència suficient. El procés recomanat és el següent:
- Determina l’aplicabilitat. Contrasta el control amb el producte, el model comercial, els tractaments de dades i l’arquitectura.
- Reuneix l’evidència. Localitza contractes, polítiques, registres, captures, informes, configuracions i resultats de proves.
- Valida la implantació. Comprova que la mesura funciona a l’entorn real i no només existeix com a esborrany.
- Assigna estat, responsable i data. Qualsevol bretxa ha de quedar vinculada a una persona o àrea i a un horitzó de tancament.
- Documenta el pla d’acció. Registra tasques, dependències, lliurables i criteri de tancament.
- Actualitza el dashboard. Revisa que el resum reflecteixi els canvis de la matriu.
Regla de priorització
La taxa global s’obté dividint els controls complerts entre el total de controls revisats. Tot i que ofereix una referència útil sobre l’avanç general, no reflecteix per si sola el nivell d’exposició. Per decidir quines actuacions s’han d’abordar primer, cal valorar conjuntament els factors següents:
- Criticitat del control
- Estat actual
- Impacte potencial
- Proximitat del termini
- Dependències tècniques o contractuals
- Qualitat de l’evidència disponible
A la versió descarregable s’auditen 29 controls, dels quals 18 figuren com a complerts, 7 en procés i 4 pendents, amb una taxa global aproximada del 62 %. L’actuació immediata s’ha de centrar en els controls crítics pendents i, a continuació, en els crítics en procés. Aquestes dades tenen caràcter il·lustratiu i s’han de substituir per la informació corresponent a cada empresa.
Manteniment
La matriu s’ha de revisar periòdicament i sempre que s’incorpori un proveïdor, una nova finalitat de tractament, una llibreria, una funcionalitat d’IA o un canvi rellevant en contractació o arquitectura. Les evidències s’han de conservar en un repositori amb control d’accés, versió i data de validació.
El resultat buscat no és només elevar un percentatge, sinó disposar d’un sistema traçable que permeti saber quina obligació aplica, quin risc presenta, qui ha d’actuar i quina prova en demostra el compliment.
Plantilla_Checklist_Compliance para startups
Format: .xlsx. 24.49 KB