Preparar una ronda de finançament. Estratègia, execució i tancament.

La Plataforma ONE va celebrar el passat 12 de juny de 2026 el webinar “Com preparar una ronda en 1 hora”, una sessió orientada a oferir-te una visió clara, estructurada i accionable del procés de captació de capital.

La sessió va comptar amb la participació d’Enric Ayala, CEO de Nexen Capital i de Pitch & Shark, i exanalista de Venture Capital, que va compartir l’experiència adquirida tant des de dins dels fons d’inversió —va ser al Fons de la Bolsa Social i a Ático Ventures— com acompanyant startups en les seves rondes. 

Com ell mateix va resumir, el seu objectiu va ser traslladar una metodologia capaç de “hackejar el procés d’aixecar rondes”, explicant “com fan aquests fons per analitzar una companyia i com us podeu presentar vosaltres mateixos i vosaltres mateixes”. La sessió es va estructurar en dues parts: una primera més teòrica sobre l’estratègia i una segona amb un cas pràctic real.

Aixecar capital és un procés, no un esdeveniment

El primer gran missatge de la sessió va ser convidar a entendre el fundraising no com un acte puntual, sinó com un procés que exigeix preparació, enfocament i constància. Per a això, Enric Ayala va indicar que aixecar capital s’assembla molt a buscar feina. En tots dos casos, hom comença preguntant-se què vol i què està disposat a acceptar, i després es prepara a consciència; de la mateixa manera que davant d’una entrevista treballem el currículum, en una ronda preparem el deck, el pla financer i la resta de documentació. I, com en qualsevol procés competitiu, convé no perdre de vista l’escala del repte, ja que, com ell mateix va mencionar, “l’agent inversor arriba a analitzar fins a tres mil companyies l’any”.

Aquesta competència explica unes xifres que ajuden a contextualitzar. Menys del 2% de les startups aconsegueixen aixecar capital, i 9 de cada 10 companyies que aconsegueixen una primera ronda no aconsegueixen tancar la següent. D’aquí que insistís que “l’èxit no es mesura només per tancar la ronda actual, sinó per fer-ho sense comprometre el futur”.

Quan té sentit obrir una ronda?

Durant aquest apartat es va transmetre la idea que aixecar capital no s’ha d’entendre com un objectiu en si mateix, sinó com una eina al servei del creixement. En aquest sentit, es va destacar que “no totes les startups necessiten obrir una ronda en el mateix moment, sinó quan existeix una alineació clara entre tracció, mercat i objectius”.

Enric Ayala va demanar a les persones assistents que es quedessin amb una idea que, en forma de pregunta, convé fer-se abans de començar: “si anem a buscar finançament, on hem de ser al cap de 12 a 14 mesos per continuar sent d’interès per als pròxims agents inversors?”.

Això implica conèixer les mètriques que el negoci ha d’assolir i haver parlat ja amb els agents inversors de l’etapa següent. Quan això es trasllada bé, per als agents inversors demostra que s’han “fet els deures” i que existeix una ronda preparada de manera professional.

Una estratègia per accelerar la ronda d’11 a 5 mesos

En aquest punt, Enric va partir d’una realitat que moltes persones fundadores coneixen bé: una ronda sol comportar, per la via tradicional, entre 8 i 11 mesos de feina. Davant d’aquest horitzó, va plantejar una metodologia —inspirada en el que va observar en companyies com Payflow i que avui aplica a Nexen Capital— capaç de reduir aquest temps a menys de cinc mesos i, de passada, alleugerir notablement la càrrega de feina de les persones fundadores.

La clau d’aquest estalvi és comprendre l’embut de l’agent inversor per anticipar-s’hi. Cal recordar que, al voltant del 60% de les companyies que rep un fons inversor són descartades en la primera etapa simplement per no encaixar amb la seva tesi d’inversió, de manera que una anàlisi prèvia d’encaix permet no perdre el temps i centrar-se en qui realment pot invertir. A partir d’aquí, la idea és arribar tan preparats que l’agent inversor pugui saltar-se les fases inicials del seu propi procés: si se li lliura d’entrada tota la informació que necessita, percebrà que “aquest projecte està preparat” i avançarà molt més ràpid en la seva anàlisi.

En aquesta mateixa línia, Enric va subratllar que la manera de comunicar l’oportunitat forma part de l’estratègia tant com el seu contingut. La llengua, sense anar més lluny, no és un detall menor: va recomanar preparar la documentació en anglès, a més d’en espanyol, perquè transmet vocació d’expansió internacional i dona a entendre que també s’està conversant amb fons internacionals. I va dedicar una atenció especial a la generació de FOMO, aquesta por de perdre’s una oportunitat que tantes vegades mou les decisions d’inversió. No debades, va apuntar, “els millors fundraisers són precisament els qui millor saben generar aquest FOMO, ordenant els contactes perquè la sensació de competència jugui al seu favor”.

Preparació dels materials: deck, pla financer i data room

En la seva vessant més operativa, la sessió va recórrer els materials que tota startup ha de tenir a punt. Seguint amb el símil del currículum, Enric va descriure el deck com aquella carta de presentació d’entre 15 i 25 diapositives amb què es trasllada a l’agent inversor cap a on es vol arribar, acompanyada d’un pla financer mensualitzat a 36 mesos. A tots dos hi va sumar el data room, l’espai on s’ordena amb detall tota la informació de la companyia, i per al qual va recomanar Notion per com és de còmode de navegar des de la perspectiva de l’agent inversor.

Va ser en aquest punt on va llançar una de les advertències clau de la sessió, a propòsit de l’ús de la intel·ligència artificial. Tot i que la IA és molt útil per accelerar la redacció i la construcció del data room, convé no delegar-hi el disseny del deck: “si feu el deck amb la intel·ligència artificial, això genera una molt mala impressió per a l’agent inversor”, va explicar, perquè tendeix a oferir un mateix disseny per a tothom en un procés que, precisament, premia la diferenciació. 

Identificar agents inversors, construir el pipeline i contactar bé

La captació d’agents inversors va ser un altre dels blocs amb més contingut pràctic. El punt de partida d’Enric va ser clar: “invertir en startups és, abans de res, un negoci de persones i de confiança, on una bona presentació pesa molt més que un contacte en fred”. Enviar el mateix missatge genèric a tothom, va advertir, transmet just el senyal contrari al que interessa, perquè dona a entendre que l’oportunitat ja ha passat per les mans de mig ecosistema.

En el pla més tàctic, va recomanar construir una cartera d’almenys 300 agents inversors, classificar-los per encaix i afinitat —en nivells alt, mitjà i baix— i gestionar-los amb un CRM que permeti saber en quina fase és cada conversa. I va tornar sobre una idea que defineix bé el ritme del procés: “una ronda és, alhora, un esprint i una marató”. Convé concentrar els contactes en un marge breu de temps perquè tots els agents inversors avancin més o menys en paral·lel, de manera que, si diversos s’hi interessen, aquesta coincidència generi una sana sensació de competència entre ells.

Cas pràctic: preparar una ronda en menys d’una hora

La sessió va incorporar un bloc pràctic orientat a aterrar els conceptes tractats al llarg del webinar i demostrar com traslladar-los a un cas real en un curt període de temps.

Mitjançant un cas real preparat de manera interactiva amb l’eina d’IA Claude, Enric va prendre Glovo com a exemple per aterrar tot l’anterior. L’exercici va arrencar amb la definició de l’estratègia de ronda —quant aixecar, quina dilució assumir i a quina valoració—, mostrant com, en un cas de mig milió d’euros, una dilució d’entre el 10% i el 15% situaria la valoració entre els 3 i els 5 milions postmoney, una xifra que després convé contrastar amb el mercat a través de rondes comparables.

A partir d’aquí, el recorregut va anar mostrant, pas a pas, com identificar els agents inversors que encaixen, preparar les introduccions amb el suport de founders del portfolio, organitzar el pipeline en un CRM i generar els missatges de contacte. L’exercici va culminar en la fase de negociació, respectant l’ordre lògic del procés: primer el deck, després —només si hi ha interès real— l’accés al data room i, finalment, la proposta de l’agent inversor per liderar la ronda amb les seves condicions.

L’exemple va servir, a més, per reforçar una de les idees de fons del webinar: el pes que té la percepció en la valoració. Enric va recordar el cas d’una companyia participada per la Bolsa Social que, buscant inicialment 400.000 euros, va generar tant d’interès que va acabar tancant 4 milions. La conclusió va ser clara: “com més gran sigui la percepció del potencial que s’aconsegueix transmetre, més gran serà també la valoració que el mercat està disposat a reconèixer”.

Un espai per resoldre dubtes i aterrar aprenentatges

La sessió va finalitzar amb un torn de preguntes en què les persones assistents van poder plantejar els seus dubtes i aprofundir en els temes tractats. Aquest espai va permetre aterrar els continguts i adaptar-los a situacions concretes, reforçant el caràcter pràctic del webinar. 

Vols conèixer tots els detalls? Pots veure el vídeo complet del webinar i accedir pas a pas a les principals recomanacions compartides durant la sessió.

Si no et vols perdre les pròximes sessions, consulta l’agenda de webinars de la Plataforma ONE.