Rocío Schettini, directora general de la Fundació de la Universitat Autònoma de Madrid (FUAM)

Parlem amb Rocío Schettini, directora general de la Fundació de la Universitat Autònoma de Madrid (FUAM), doctora en Psicologia i experta en planificació estratègica, transferència de coneixement i articulació d’ecosistemes de ciència i innovació. Des de la FUAM, impulsa iniciatives orientades a connectar la recerca universitària amb el teixit productiu i les administracions públiques, reforçant el paper de la universitat com a motor de desenvolupament econòmic i social.

Al llarg de la conversa, analitza els principals reptes de la transferència de coneixement, les barreres que continuen trobant els equips investigadors per emprendre, l’evolució recent de l’emprenedoria acadèmica a la UAM i les claus per reforçar l’impacte territorial de les universitats públiques sense perdre la seva essència investigadora. També comparteix aprenentatges derivats de programes concrets impulsats des de la FUAM i reflexiona sobre les tendències emergents en la intersecció entre ciència, empresa i polítiques públiques.

Com descriuries avui el paper de la FUAM en la connexió entre universitat, empresa i societat, i quins reptes esteu prioritzant?

Avui la FUAM actua, abans de res, com un agent connector. La seva funció principal és servir de nexe entre el coneixement que es genera a la universitat i el teixit productiu, facilitant que les capacitats cientificotècniques de la UAM responguin a reptes concrets i generin valor real per a la societat. En aquest paper de pont, connecta personal investigador, empreses i administracions públiques.

En aquest moment, els esforços se centren en tres grans reptes: accelerar la transferència efectiva de tecnologia, enfortir l’ecosistema emprenedor vinculat a la UAM i desenvolupar models de col·laboració més àgils amb empreses i institucions públiques. 

Tot això es fonamenta en una idea transversal: la col·laboració entre tota mena d’agents de l’ecosistema per fer-lo més dinàmic, visible i sòlid. L’objectiu és revitalitzar el treball conjunt d’oficines de transferència, fundacions, centres de recerca i unitats d’emprenedoria, de manera que el seu impacte sigui recognoscible tant dins com fora de la universitat i es reflecteixi al mercat.  

Perquè la transferència funcioni, la tecnologia ha d’arribar al mercat. Quins factors pràctics marquen la diferència en aquest procés?

La transferència no es produeix únicament per disposar d’una bona idea. Requereix acompanyament estratègic. Un dels factors clau és identificar amb claredat el problema que es vol resoldre i el mercat potencial al qual s’adreça la solució.

També és fonamental treballar amb equips híbrids, capaços de combinar coneixement científic i visió empresarial, així com disposar d’accés a finançament adequat —públic o privat— que permeti acompanyar la maduració tecnològica i comercial. A tot això s’hi afegeixen estructures institucionals que redueixin la fricció administrativa i facilitin els processos. Aquest és un dels rols centrals de la FUAM: treballar perquè el personal investigador pugui transferir la seva tecnologia i el seu coneixement científic amb l’objectiu de resoldre problemes reals de la societat.

Sovint el personal investigador vol emprendre o transferir. Quines barreres troben més sovint i com poden les institucions reduir-les?

Amb freqüència, el personal investigador s’enfronta a barreres relacionades amb la manca de temps, d’incentius o de coneixement específic per emprendre o transferir. Durant anys, la carrera acadèmica ha estat molt centrada en la recerca orientada a publicacions i en la docència, deixant en un segon pla l’aplicabilitat del coneixement.

En els darrers anys han sorgit mecanismes per posar en valor la transferència, i des de les oficines de transferència és clau donar a conèixer el marc legal i les possibilitats que ofereix. En molts casos, les barreres no són estructurals, sinó de desconeixement de la normativa, dels instruments disponibles o, simplement, de manca de temps.

Des de la FUAM es treballa per identificar aquestes barreres i posar els mitjans per superar-les, generant entorns segurs on es pugui experimentar amb la transferència sense assumir riscos desproporcionats. Al mateix temps, s’impulsa el reconeixement d’aquestes activitats en la carrera investigadora, un canvi que avança de manera progressiva en l’àmbit de les administracions públiques.

L’emprenedoria acadèmica a la UAM està creixent. Quins canvis recents estàs veient i quines oportunitats s’obren per als equips investigadors?

En els darrers anys s’observa un canvi molt positiu: cada vegada més personal investigador contempla l’emprenedoria com una via natural per portar el seu coneixement al mercat. Això es reflecteix en un augment molt significatiu de les empreses basades en coneixement (EBC), que en el cas de la UAM ha estat especialment notable el 2025.

Aquest creixement respon a una aposta decidida de l’equip de govern de la universitat per l’emprenedoria científica, a través de programes de suport, mentoratge, seguiment i acompanyament. El treball de la FUAM s’ha centrat a acompanyar aquests projectes des de fases molt primerenques fins a la seva consolidació, reduint temps i burocràcia.

L’agilitat dels processos d’aprovació i el suport administratiu permeten que els equips investigadors que compten amb un pla de negoci sòlid puguin veure la seva empresa creada en un termini molt reduït, cosa que suposa una oportunitat clara per accelerar l’arribada del coneixement al mercat.

La FUAM impulsa múltiples iniciatives de transferència. Quins projectes destacaries pel seu impacte o pel que s’ha après en posar-los en marxa?

La FUAM compleix més de 35 anys com a oficina de transferència de la UAM, amb milers de projectes desenvolupats al llarg d’aquest temps. Entre les iniciatives institucionals, l’aposta per l’emprenedoria destaca pels resultats obtinguts.

Un altre eix rellevant ha estat l’impuls del networking, adaptat a les diferents àrees de coneixement de la universitat. Com a exemple concret, destaca el Programa de Foment de la Transferència de Coneixement, que ja va per la seva vuitena edició. Aquest programa promou la transferència cap a la societat atenent les seves necessitats, implicant el teixit productiu mitjançant el cofinançament de projectes i fomentant la participació de personal investigador jove i de dones.

Des del seu inici s’han cofinançat prop de 100 projectes, incrementant any rere any el retorn de la inversió. El principal aprenentatge és clar: quan el risc es comparteix i el mercat percep una aposta real de la universitat per les seves capacitats, es genera més confiança i millors resultats.

Les universitats públiques tenen missió acadèmica i rol social. Com poden reforçar el seu impacte al territori sense perdre la seva essència investigadora?

La innovació i la transferència són una de les tres missions fonamentals de la universitat. Una universitat que no transfereix no està complint plenament amb la seva essència. En el cas de la UAM, l’excel·lència investigadora conviu amb una forta capacitat docent i transferidora.

La recerca és la base de la transferència, ja que l’avenç científic és també avenç social. Reforçar l’impacte territorial implica obrir-se a l’entorn, col·laborar amb actors diversos i orientar part de la recerca cap a reptes socials, sense renunciar al rigor, la independència i l’excel·lència científica que caracteritzen la universitat pública.

En la intersecció entre talent investigador, empreses i administracions, quines tendències emergents veus i quins projectes guanyaran rellevància?

S’observa una convergència creixent entre ciència, empresa i polítiques públiques. Entre les tendències més rellevants destaquen l’auge del deeptech, la innovació orientada a missions i el paper central dels ecosistemes col·laboratius.

Els projectes que guanyaran protagonisme seran aquells capaços d’integrar talent científic amb capacitats d’execució empresarial i un enfocament clar en l’impacte.

La intel·ligència artificial aplicada a diferents sectors és una de les línies més visibles, juntament amb àmbits com la medicina personalitzada, l’atenció sociosanitària, l’ ètica i els neurodrets, els nous materials, la sostenibilitat i el seu impacte ambiental.

De quina manera pot la Plataforma ONE aportar valor a les persones de la UAM i la FUAM que tenen necessitats vinculades a l’ecosistema emprenedor?

La Plataforma ONE pot convertir-se en una eina clau per ordenar i potenciar l’ecosistema emprenedor. El seu valor rau a facilitar l’accés a recursos, connectar els diferents actors i fer més visibles les oportunitats existents.

Per a la FUAM i per als grups de recerca de la UAM als quals acompanya, suposa un punt d’entrada clar a la transferència i a l’emprenedoria, ajudant a reduir la fragmentació i a millorar l’eficiència del sistema. Iniciatives d’aquest tipus són fonamentals per abordar de manera col·laborativa les barreres existents i reforçar l’impacte del coneixement científic en la societat.