Sol·licitud del visat de nòmada digital

Abandonar el país amb caràcter immediat.

En règim general d'estrangeria són reagrupables els següents familiars (1 any de residència mínima a més de sol·licitud d'un altre any de residència addicional per part del reagrupant)

La persona estrangera podrà reagrupar amb ell a Espanya als següents familiars:

• El seu cònjuge, sempre que no es trobi separat de fet o de dret i que el matrimoni no s'hagi celebrat en frau de llei. En cap cas podrà reagrupar-se a més d'un cònjuge, encara que la llei personal de la persona estrangera admeti aquesta modalitat matrimonial. La persona estrangera resident que es trobi casat en segones o posteriors núpcies només podrà reagrupar amb ell o la nou/a cònjuge i els seus familiars si acredita que la dissolució dels seus anteriors matrimonis ha tingut lloc després d'un procediment jurídic que fixi la situació del cònjuge anterior i els seus familiars quant a l'habitatge comú, la pensió al cònjuge i els aliments per als fills menors o majors dependents.
• La persona que mantingui amb el reagrupant una relació d'afectivitat anàloga a la conjugal. Als efectes previstos en aquest capítol, es considerarà que existeix relació d'anàloga afectivitat a la conjugal quan:
  • Aquesta relació es trobi inscrita en un registre públic establert a aquests efectes, i no s'hagi cancel·lat aquesta inscripció; o
  • S'acrediti la vigència d'una relació no registrada, constituïda amb caràcter previ a l'inici de la residència del reagrupant a Espanya. A aquests efectes, sense perjudici de la possible utilització de qualsevol mitjà de prova admès en Dret, tindran prevalença els documents emesos per una autoritat pública. Resultarà d'aplicació a aquest suposat el que es preveu, en relació amb el cònjuge, en els paràgrafs segon i tercer de la lletra a) de l'apartat anterior. Seran incompatibles a l'efecte del que es preveu en aquest capítol les situacions de matrimoni i d'anàloga relació d'afectivitat.
• Els seus fills/as o els del seu cònjuge o parella, inclosos els adoptats/as, sempre que siguin menors de divuit anys en el moment de la sol·licitud de l'autorització de residència al seu favor o tinguin una discapacitat i no siguin objectivament capaces de proveir a les seves pròpies necessitats a causa del seu estat de salut. Quan es tracti de fills d'un només dels cònjuges o membres de la parella es requerirà, a més, que aquest exerceixi en solitari la pàtria potestat o que se li hagi atorgat la custòdia i estiguin efectivament al seu càrrec. En el supòsit de fills adoptius haurà d'acreditar-se que la resolució per la qual es va acordar l'adopció reuneix els elements necessaris per a produir efectes a Espanya.
• Les persones representades legalment pel reagrupant, quan siguin menors de divuit anys en el moment de la sol·licitud de l'autorització de residència al seu favor o tinguin una discapacitat i no siguin objectivament capaces de proveir a les seves pròpies necessitats a causa del seu estat de salut, quan l'acte jurídic del qual sorgeixen les facultats representatives no sigui contrari als principis de l'ordenament espanyol.
• Els seus ascendents en primer grau, o els del seu cònjuge o parella, quan estiguin al seu càrrec, siguin majors de seixanta-cinc anys i existeixin raons que justifiquin la necessitat d'autoritzar la seva residència a Espanya. Excepcionalment, quan concorrin raons de caràcter humanitari, es podrà reagrupar als ascendents menors de seixanta-cinc anys que reuneixin els restants requisits establerts en el paràgraf anterior. Es considerarà que concorren raons humanitàries, entre altres casos, quan l'ascendent convisqués amb el reagrupant al país d'origen en el moment en què aquest últim va obtenir la seva autorització; quan l'ascendent sigui incapaç i la seva tutela estigui atorgada per l'autoritat competent en el país d'origen a l'estranger resident o al seu cònjuge o parella reagrupada; o quan l'ascendent no sigui objectivament capaç de proveir a les seves pròpies necessitats.

Igualment, es considerarà que concorren raons humanitàries quan l'ascendent del reagrupant, o del seu cònjuge o parella, sigui cònjuge o parella de l'altre ascendent, sent aquest últim major de seixanta-cinc anys. En aquest cas, les sol·licituds d'autorització de residència per reagrupació familiar podran ser presentades de manera conjunta, si bé l'aplicació de l'excepció del requisit de l'edat respecte a l'ascendent menor de seixanta-cinc anys estarà condicionada al fet que l'autorització de l'altre ascendent sigui concedida. Quan l'òrgan competent per a resoldre el procediment tingués dubtes sobre la concurrència d'una altra raó d'excepció del requisit elevarà consulta prèvia a la Direcció General d'Immigració.

S'entendrà que els familiars estan a càrrec del reagrupant quan acrediti que, almenys durant l'últim any de la seva residència a Espanya, ha transferit fons o suportat despeses del seu familiar, que representin almenys el 51% del producte interior brut per càpita, en còmput anual, del país de residència d'aquest, segons el que s'estableix, en matèria d'Indicadors sobre renda i activitat econòmica per país i tipus d'indicador, per l'Institut Nacional d'Estadística.

Les persones estrangeres titulars d'un visat de llarga durada o d'un permís de residència expedit per un dels Estats membres podran, a l'empara d'aquest permís i d'un document de viatge vàlid, circular lliurement durant tres mesos com a màxim, en qualsevol període de sis mesos, pel territori dels altres Estats membres, sempre que:

• Compleixin les condicions d'entrada contemplades en les lletres a), c) i e) de l'apartat 1 de l'article 6 del Reglament (UE) 2016/399 del Parlament Europeu i del Consell de 9 de març de 2016 pel qual s'estableix un Codi de normes de la Unió per a l'encreuament de persones per les fronteres (Codi de davanteres Schengen), i
• No figurin en la llista nacional de no admissibles de l'Estat membre de què es tracti.

Les condicions d'entrada són:

• Estar en possessió d'un document de viatge vàlid que atorgui al seu titular el dret a travessar la frontera i que compleixi els següents criteris:
  • continuarà sent vàlid com a mínim tres mesos després de la data prevista de partida del territori dels Estats membres. En casos d'emergència justificats, aquesta obligació podrà suprimir-se,
  • haurà d'haver-se expedit dins dels deu anys anteriors;
• Estar en possessió de documents que justifiquin l'objecte i les condicions de l'estada prevista i disposar de mitjans de subsistència suficients, tant per al període d'estada previst com per al retorn al país d'origen o el trànsit cap a un tercer país en el qual la seva admissió estigui garantida, o estar en condicions d'obtenir legalment aquests mitjans.
• No estar inscrit com no admissible en el Sistema d'Informació de Schengen (SIS).
• No suposar una amenaça per a l'ordre públic, la seguretat interior, la salut pública o les relacions internacionals de cap dels Estats membres ni, en particular, estar inscrit com no admissible en les bases de dades nacionals de cap Estat membre per iguals motius.
• Així mateix cal tenir en compte que existeix la possibilitat que un Estat membre imposi per llei l'obligació dels nacionals de tercers països de declarar la seva presència en el seu territori de conformitat amb el que es disposa en l'article 22 del «Conveni de Schengen». Espanya ha imposat aquesta obligació.
  
  
   

Les sol·licituds inicials del visat de persones emprenedores es tramiten en el consolat espanyol del país de residència mitjançant la presentació del formulari de visat nacional i la documentació requerida.

Les sol·licituds d'autoritzacions de residència regulades per la Llei 14/2013 han de presentar-se a través de la seu electrònica del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en la qual podrà trobar tota la informació sobre la tramitació electrònica.

El sol·licitant, segons el tipus d'autorització, pot ser:

• En autoritzacions inicials:
  • En el cas de persones inversores i emprenedores, la pròpia persona estrangera
  • En autoritzacions per a professionals altament qualificats, investigadors o trasllat intraempresarial, l'empresa o entitat que requereix els serveis de l'estranger
  • En autoritzacions de familiars:
    • Si la sol·licitud es presenta conjuntament amb la de la persona titular, serà aquesta (en el cas de persones inversores i emprenedores) o l'empresa o entitat (en el cas de professionals altament qualificats, investigadors o trasllat intraempresarial).
    • Si la sol·licitud es presenta en un altre moment podrà ser un dels anteriors o bé el propi familiar.
• Les renovacions es presenten per la pròpia persona estrangera titular de l'autorització (els familiars sol·liciten la renovació de la seva pròpia autorització).

Les sol·licituds les pot presentar la pròpia persona interessada o a través d'un/a representant.
 

Els models de sol·licitud de visat nacional es troben en la pàgina oficial del Ministeri d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, dins de l'apartat d'ambaixades i consolats. El formulari oficial que ha de presentar-se és l'Imprès de sol·licitud de visat nacional. 

Durant la seva residència a Espanya la persona estrangera ha de tenir la cobertura, bé de la sanitat pública o bé d'una assegurança privada.

No s'exigeix acreditar segur quan existeix la perspectiva que la persona estrangera (així com els seus familiars) serà assegurat del Sistema Nacional de Salut, per donar-se d'alta en la Seguretat Social a conseqüència del contracte laboral o una relació professional.

En el cas de ls persones emprenedores, si no es posarà en marxa l'activitat amb caràcter immediat, s'accepten assegurances amb una vigència limitada (per exemple, assegurances de viatge, que solen tenir una vigència de tres mesos).

En la resta dels casos ha d'explicar-se amb una assegurança pública o privada de malaltia concertat amb una Entitat asseguradora autoritzada per a operar a Espanya, per a una cobertura equivalent a la del Sistema Nacional de Salut i per la durada de la seva autorització o almenys d'un any prorrogable (no són vàlides assegurances de viatge).
Per a consultes sobre cotitzacions a la Seguretat Social pot accedir a la pàgina web.

La llei no estableix un import econòmic ni una documentació concreta. Per tant podrà acreditar que disposa de mitjans econòmics per qualsevol mitjà de prova admès en Dret. Per exemple, amb l'oferta de contracte treballo, nòmines, el saldo mitjà anual actualitzat de comptes bancaris, dipòsits, etc.

Tots els documents han d'estar traduïts al castellà. En el cas de documents públics estrangers deuran, a més, portar la postil·la del Conveni de la Haia o, en defecte d'això, haver estat legalitzats per via diplomàtica.

•    Pot obtenir més informació sobre legalització de documents en aquest enllaç.